Bon Nadau e Bona Annada 2011

Filh de loira de goiat , tres setmanas sens escriure p'en mot, "cap nat mot" coma zo disen en Bearn, au mens, se tòrne sus lo blòguitge sira per desirar a totas e tots emper'aqui un Bon Nadau e 'na brava Bona Annada, sanciera e plan granada , subretot per la nòstra lenga que deu tornar trobar lo buf.
Quin sira l'avenidor?

E mai particularament , mai menimosament:

Aus peirigòrds e lemosins, e tota la brava contrada compresa entre Tivier e Neisson sens oblidar las sòbras dau Nontrones e cinqu'a Eissiduelh e totas las brava gent pergosina dins los ranvers de Peiriguers ma vila de naissença,

Aus bearnés  que m'an reçaubut, los amics de la vila de Pau e de Juranson , en lemosin tan com en gascon que s'escriu e se ditz tot parier:  UN BON NADAU!

Als roergàs e lengadocians e catalans , del costat de la menina de Riupeiros a Vilanova -i-la Geltru (+Xàbia agermanada amb Tivier):

UN BON NADAL!

E, plan segur, ben segur, un an nau/nou benastrugat, un FELIC AN NOU!

Nu am uitat prietenii din România si , în plus, de sigur, un BUN MOS CRACIUN si Un FERICIT AN NOU si la MULTI ANI!

(Merry Christmas and an Happy New Year , un Joyeux Noël et une Heureuses Nouvelle Année pour ceux qui ne comprennent ni les subtilité de l'occitan qu'ils soit limousin , gascon ou languedocien , du catalan et du roumain;-)

Per aprener l'occitan dau Peirigòrd Verd,daus lijams de retener

Es possible d'aprener l'occitan en Peirigòrd Verd, 'na brava forma de la linga/lenga parlada en Lemosin-Naut, subretot entre los ranvers que van dau Nontrones a Lemòtges, lo meu parlar se tròba leugierament a l'Est, lu/lo d'a Tivier, la Coquilha cinqu'a Eissiduelh e tot aquò dins un bien brave Parc Naturau Regionau dau Peirigòrd-Lemosin.

Veiqui un blòg daus cors de linga organisats per l'escrivan e ensenhaire , ancian inspector de l'Educacion Nacionala en retirada a Javerlhac Sénher Joan-Peir Reidi (emai se Sénher se ditz tanben/maitot Monsur;-) ):

                                     http://jpreydy.canalblog.com/

El fil català:De l'occitan al català

"In principio erat Vilanova-i-la-Geltru", al començament era Vilanova-i-la Geltru.

Vilanova -i-la -Geltru

L'Hostal Sant Jordi, regularment amb l'àvia, la platja,

i, sobretot, primer contact amb la llengua catalana.

En més d'això, amb el primer contacte amb la llengua occitana( un contact paral.lel amb la francesa i a Tivier gràcies a l'àvi), un "primer vagit" llemosi i despres llenguadocià (sarladès i avaironès) i gasco (Bearn), fou un contacte amb la llengua catalana, gràcies a la meua àvia, Simona, una avaironesa es a dir una roergata, amb origens catalans (occitans i catalans doncs), però, el cami es molt llarg de Vilanova-i-la-Geltru cap al petit poble roergas o avaironès de Riupeiros (el Riu Pedros) al prop de Vilafranca del Roergue.
He oit el català parlat a Vilanova -i-la -Geltru, pero el meu català es molt limitat tan com el meu castellano.

Des de l'adolescencia anava cada estiu a Tarragona, Sitges, Vilanova-i-la Geltru, despres una travessada d'Aragon i Lleida era la ciutat del Principat a on la meua àvia havia mantingut algunes relacions cordials.

Era una occasio bonica, per a jo, sempre curios d'aprendre idiomes variats, d'obrir encara un cop les orelles i despartir entre que es de castellano"es muy guapo, el niño" i  que es de català "molt de gust, amic", frases i expressions encara una mica misterioses (al lliceu havia optat per l'alemany en segona llengua despres englès he "estudiat" un poco de castellano i una mica de català fora del sistem escolar a partir dels anar i venir dels viatges entre Peirigurs, Roergue i sobretot Pau, i Vilanova -i-la -Geltru, es els parlars occitans que coneixava crec, que'em han ajudat a comprendre el català col.loquial il el castellano).

Crec que he après a oir , a sentir el català sobretot dins les rambles i els passeigs de Vilanova-i- la -Geltru, dins els magatzems, botigues, o davant una paella valenciana o un excel.lenta crema catalana, llocs diversos on acompanyava l'àvia Simona i les seues amigues Maria , Monse etc..., però crec que el meu català es una mica encara molt occitanitzat.
Desprès,  gràcies a Lluis Llach i les seues cançons, Salvador i el disc "Salvador canta Espriu" ("Desperta, es un nou dia, Lllum de retorn de barca, la solitud guanyada!"), i lectures, bàsiques o no, que he progressat ).

Catalunya i també el petit Principat d'Andorra amb la seua llengua official catalana, tot això fou el primer"xoc" i em  ha dat una volontat, el gust d' un esforç nou de recuperacio del "patues", no, el "patues" es una llengua germana d'Elx a la Soterrana, dues llengües molt proxims dins una mateixa familla.

Dia per Dia o Jorn apres Jorn entre Bearn e Peirigòrd.

A la Sent Teodòr  las fuelhas que tomban, que tomban coma tan e tan de vitas que chasan de l'aubre de vita.

E òc, Teodòr es lo meu pitit nom e auei i a tan de vielhs que se van emb la lor memòria d'autres còps (mon pairin, nascut un 18 de novembre e mòrt un 17 d'abriau, un mes en "br" coma se ditz soventavetz).

E s'escad doncas, que cadan que cadan, sus un "tuquet" deu Lemosin tan com a la bera cima d'un "tuc" de Gasconha, aqui lo fuelhum cramat de la darrièra*, coma 'na nevia d'Aur e... aciu/aquiu las purmèras nhèus d'abòr* d'aqueras montanhas (las medisha/mesma lenga dins de parlars diferents;-) ).

*Abòr, gascon=Darriera en lemosin=Davalada en lengadocian= Tardor en català=Otoño en castellano.

L'occitan que parle (e mon viatge dins la lenga):I lo lemosin a Tivier

Ten, avia oblidat de dire e de mostrar mielher l'occitan que parle, en vertat ne parle mai d'un, mai o mens, e, d'en prumier lo lemosin que lo meu pairin me parlava a Tivier, dins aquesta lenga (o linga) quo es a dire dau lemosin, emai dau lemosin-naut tan coma lo de Lemòtges (o Limòtges) emb quauquas variacions dau Peirigòrd Verd, entre Tivier , Eissiduelh  e Nontron (Tivier se tròba subre un limite "a/è" dins daus mots coma femnas, chabras ente lo -as es prononciat "a" long  o "è"  au plurau dau femenin "femnè", "chabrè").

Mos remembres de la lenga son los d'una lenga auvida nonmas de gents, de monde qu'eran pron vielhs per parlar'cepte dins l'annadas 60, lo lemosin, lo meu pairin , òc -de -segur (era nascut en 1905 a Peiriguers, ed era 'na figura dau vilatge d'a Tivier e ranvers), lo monde que coneissia a Tivier n'autre "pepin" , n'autra "menina", e l'òme que fasia de la chadieras(n'avia una subre lo tet de la soa maison!) aus Champs de Sent-Ròc, a Tivier, e lo Monsur Bapel e la soa femna rasí la via ferrada, lo chamin de ferre que davalava d'a Paris en passar per Lemòtges e 'nava a Peiriguers.
E platussavan e platussavan ed ió coma 'nesponja n'ai tot begut sens zo saubre en tut tochar las joguinas de lenha.

Mon pairin, ancian ebenista, filh d'un ebenista en chadieras, puei de "Citroèn" puei ancian de las Pòstas (passet entau de la pòst* a la Pòsta e quò duret 40 ans), eu,  sabia plan que parlava 'na lenga en mai dau frances, avia 'na bona cultura tan locala que franchimanda (coneissia tot lo La Fontaine tan coma las faulas, o fablas de Foucault, poèta de Lemòtges, en linga lemosina), avia legit e chantat en lenga d'en cò nòstre, coneissia lo Mistral, frequentava las felibrejadas, ...
Avia pas chabat lo estudís per delai lo "Certificat d'Etudes Primaires" mas avia menat 'na lonja carrièra dins las Pòstas cinqu'au titol de director d'un bureu de pòsta en Provença.

Militava pas per la lenga coma d'autres mai saberuts, mas coneissia ben la situacion de la lenga nòstra, mas l'occitan demorava subretot reservat a l'aspecte ludic de la vita , a la platussada de la vita vitanta subre lo brave merchat d'a Tivier emb lo "Blanchou" e tot l'autres vielhs de l'endrech (quante dise"vielhs": chau 'majenar, carcular, 1905 e las annadas 60 fan daus retirats de la fonccion publica SNCF, Pòsta..., de l'agricultura, daus paisans, daus regents, daus curats, daus mestieraus, daus obriers de las carrieras de gres d'a Tivier, òmes, e femnas, entre  50 e 70 ans d'atge que s'atrevavan sus las plaças d'a Tivier, d'Eissiduelh, de Brantòsme, d'a Nontron , la vila de "Jan Picatau de Sent Barracon") e parlavan ren mas qu'en lenga daus ranvers, una brava lenga clafida de quora en quora de mots frances.Coma tota lenga un pauc diglossica.

Quo es la prumiera forma d'occitan qu'ai apres a parlar vanceis que n'aprenguei d'autras a -si-fòrt de curiositat e d'aurelhas totas dreibidas, aquò se debanava en Peirigòrd Verd, lo meu "país de Cocanha", e benlèu coma zo disia un autre occitan lo vielh esclusier, qu'era pas de mon parlar d'Oc, mas plan de la mesma lenga, Monsur Maratuech," lo Paradís Perdut".

Remembres en vrac d'un viatge en lenga.

Lo prumier còp que gausei parlar en lemosin coma lo Tienòt, mon pairin (mon grand pair) quo es après un viatge en Corresa dins un vilatge que se sonava Meirinhac rasi d'un lac dins los ranvers de las miraudias Monedieiras e dau Puei d'Anhós, avia 15 ans, e me mainei plan que dau monde de 'quilhs ranvers parlavan un "patues" que semblava tot parier a lo d'en cò nòstre, e çai que de lai, tornar davalava d'a París emb los Scouts de France, majenatz!
Avia pron d'auvir e de comprener sens parlar.

L'occitan de 'quilhs ranvers fuguet per ió 'na pòrta dreibida dau vilatge chap a d'autres vilatges e d'autras menas de parlar.
D'un vilatge au tot grand vilatge dau brave monde.

Thiviers/Tivier Xàbia/Javea

Quin plaser de descobrir auei que mon brave pitit vilatge de Tivier es afrairat emb un autre vilatge rasí la mar, dins lo País Valencian, "El País Valencià" en "llengua valenciana (un idioma fòrça pròche dau catalan) , dos estremes geografics, doas extremitats ente la cultura trobadorenca era espandida i a gaireben mila ans , chau zo dire. Dau Lemosin a la Valenciana un fiau es tendut.
E veiquí una brava occasion , fuec de Diu, de poder parlar entau , quatre lengas, la "française", bien sûr, l'"occitana", òc de segur, dins la plana e brava lenga lemosina, el "valencià", lo valencian fòrça pròche dau català d'Ausias March o de Raimon Llull y, también la "lengua castellana", la lengua de Cervantes e maitot, e tanben, la lenga castelhana o español, la lenga de Cervantes.

Quin plaer no, he descobert avui, que el meu poblet amat de Tivier es agermanat amb un altre poblet dins el  País Valencià, tot al prop del mar, on es parla un idioma molt pròxim del català, es a dir dues extremitats , dos extrems entre llocs a on la cultura trobadorenca ha existat mil ans hi ha, ho cal dir.Del Llemosin* a la Valenciana.
I una occasió molt bonica, de poder parlar aixi quatre llengües, la francesa, la occitana, segur que sí, dins la seva varietat llemosina, la valenciana (crec que podem considera-la com a una varietat de català) molt pròxim de la llengua anciana d'un Ausias March o d'un Raimón Llull, y la lengua castellana, el español, la lengua de Cervantes.

Ca c'est un grand plaisir de découvrir que mon village d'enfance , Thiviers, est jumelée avec un village du Pays Valencien, on y parle un idiome proche du catalan, c'est à dire qu'au deux extrêmités il ya deux lieux où la culture troubadouresque s'est exprimée il y a mille ans, il faut le dire.
C'est une belle occasion de pouvoir ainsi parler quatre langues , la française , l'occitane de mon Périgord Vert qui est du bon limousin, le valencien qui est si rpoche de la langue du troubadour Ausias March et du grand philosophe médiéval Raymond Lulle, et, enfin , aussi, la langue castillanne ou espagnole qui est celle du grand Cervantes.


Aqui quauques lijams/ligams subre Thiviers/Tivier e Xàbia/Javea:

Thiviers (en frances , per l'occitan me pense que nos chadra esperar quauquas annadas):

http://www.thiviers.fr/    http://www.thiviers.com/ 

 ( mas , sei un goiat d'a Tivier, benleu qu'un jorn farai un pitit site en lemosin subre Tivier e ren mas que Tivier)

Xàbia /Javea  http://www.xabia.org/  (en español)              http://www.ajxabia.com/ (en valencià)

Subre lo Facebook l'associacion que afaraira Tivier/Xàbia-Thiviers/Javea, se sona(s'apela, se noma) "Amics de Thiviers" quo es pas brave quò, non?

Me pense que , quante i aurá tornamai 'na brava Felibrejada a Thiviers/Tivier los "Amics de Thiviers" de Xàbia siran benvenguts, e nos faran 'na brava festa.

Pas tot los monde que pòt entau joglar emb quatre identitats , lengas e culturas, per un brave  mielh d'enrichissament recipròc.

Cai que de lai , a Xàbia an conservat mai de lenga locala (per parlar lemosin a Tivier chau cerchar enquera la perla rara, un vielh qu'a pas trop oblidat los mots d'autres còps), an gardat lo solelh e un carnaval:

*"El Lemosin fou el meu primer vàgit" diua el poeta rossellonés Jacint Verdaguer.

La musica de la video me fai un pauc pensar a las nòstras bandas subretot las daus pais de Dacs o de Baiona.

Hiu/Fiau en dus/dos parlars: d'un cap a l'autre.

Ten, coma demòre aici a Pau, vila bearnesa e gascona ensajarai d'escriure a l'encòp un fiau dins lo dos parlars occitans qu'aime benleu lo mielh, lo lemosin d'enfancia, brèç de la prima parladura  d'enfancia, e lo gascon , subretot en Bearn brèç de la dosesma e pas mens brava dempuei que i demòre fai un brave detzenat d'annadas.

Ten, e com jo e damori aciu , a Pau, vila bearnesa e gascona qui ensajarèi e d 'escríver a l'encòp un hiu dens los parlars occitans qu'aimi çò mielhèr, lo lemosin d'enfancia, brèç de la prime parladura d' enfancia, e lo gascon, sustot en Bearn, brèç de la dusau e nat mensh beròia dempuish qui damori ha un beth detzenat d'annadas.

Benleu un mejan de far coniesser un pauc de Peirigòrd aus Gascons e Bearnes e,
bethlhèu un de har coneishèr un drin de Bearn taus Peirigòrds e Lemosins.

Mas que dire a chamhar(chamjar) de parlar i auria 'na forma de diglossia segonda, una paur, possible, d'esser ridicul de parlar lemosin a Pau e gascon a Peiriguers?
Me remembre enquera dau jorn ente lo meu pairin que seguia sa cura a Cautarets ensajet de parlar coma (emb, amb, dab) un paisan de Bigòrra e cai-que -delai aquò fonccionava,  coma per demontar l'unitat prigonda de la lenga nòstra maugrat de las diferenças tan bravas.