Vilanova -i-la -Geltru
L'Hostal Sant Jordi, regularment amb l'àvia, la platja,
i, sobretot, primer contact amb la llengua catalana.
En més d'això, amb el primer contacte amb la llengua occitana( un contact paral.lel amb la francesa i a Tivier gràcies a l'àvi), un "primer vagit" llemosi i despres llenguadocià (sarladès i avaironès) i gasco (Bearn), fou un contacte amb la llengua catalana, gràcies a la meua àvia, Simona, una avaironesa es a dir una roergata, amb origens catalans (occitans i catalans doncs), però, el cami es molt llarg de Vilanova-i-la-Geltru cap al petit poble roergas o avaironès de Riupeiros (el Riu Pedros) al prop de Vilafranca del Roergue.
He oit el català parlat a Vilanova -i-la -Geltru, pero el meu català es molt limitat tan com el meu castellano.
Des de l'adolescencia anava cada estiu a Tarragona, Sitges, Vilanova-i-la Geltru, despres una travessada d'Aragon i Lleida era la ciutat del Principat a on la meua àvia havia mantingut algunes relacions cordials.
Era una occasio bonica, per a jo, sempre curios d'aprendre idiomes variats, d'obrir encara un cop les orelles i despartir entre que es de castellano"es muy guapo, el niño" i que es de català "molt de gust, amic", frases i expressions encara una mica misterioses (al lliceu havia optat per l'alemany en segona llengua despres englès he "estudiat" un poco de castellano i una mica de català fora del sistem escolar a partir dels anar i venir dels viatges entre Peirigurs, Roergue i sobretot Pau, i Vilanova -i-la -Geltru, es els parlars occitans que coneixava crec, que'em han ajudat a comprendre el català col.loquial il el castellano).
Crec que he après a oir , a sentir el català sobretot dins les rambles i els passeigs de Vilanova-i- la -Geltru, dins els magatzems, botigues, o davant una paella valenciana o un excel.lenta crema catalana, llocs diversos on acompanyava l'àvia Simona i les seues amigues Maria , Monse etc..., però crec que el meu català es una mica encara molt occitanitzat.
Desprès, gràcies a Lluis Llach i les seues cançons, Salvador i el disc "Salvador canta Espriu" ("Desperta, es un nou dia, Lllum de retorn de barca, la solitud guanyada!"), i lectures, bàsiques o no, que he progressat ).
Catalunya i també el petit Principat d'Andorra amb la seua llengua official catalana, tot això fou el primer"xoc" i em ha dat una volontat, el gust d' un esforç nou de recuperacio del "patues", no, el "patues" es una llengua germana d'Elx a la Soterrana, dues llengües molt proxims dins una mateixa familla.
CONVÈRSA CATALOCCITANA:
RépondreSupprimerhttp://www.facebook.com/home.php?sk=group_130002073725098&ap=1
Una abraçada ben forta des d'Elx i Guardamar a l'Extrem Sud del País Valencià. Entre tots ho farem tot!
RépondreSupprimerSei uros que jamai pus d'aver discutit per lo prumier còp emb un seguidor dau Pais Valencian (Facebook), l'experiença fuguet per io d'una granda richessa.
RépondreSupprimerEmai se dempuèi que demòre en Bearn quo es un brave "boiradis" quo es a dire una brava barrejada d'idiomas.
Quin plaer de parlar i d'escriure tambe en català, i crec que es molt mes fàcil per a jo que soc del Extrem Nord d'Occitània que el gasco, aqui, en Bearn;-)
Segur aniré molt més cap al Sud de Vilanova i la Geltru(que jà conec bé) per a visitar, la ciutat de Xàbia, agermanada amb Tivier, i molt més cap al Sud encara cap a Alacant,Guardamar i Elx.
Char Joan Marti te desire un bona e brava nuech e siras totjorn benvengut subre queste pitit blòg, i aura totjorn un amic per dire en lemosin tan coma en catalan "chabar d'entrar" "acaba d'entrar" (i a fòrça expressions que se semblan coma "a la setmana entrant", "nonmas" per "només" etc... d'un Extrem a l'Autre.
Adeu, Adiu:-)
Per als meus amics de la llengua catalana i des de l'Extrem Nord de l'espai trobadoresc occitano-català una abraçada de Nadal de las més fortes! Per los meus amics de la lenga catalana e de l'Exterm Nòrd de l'espaci trobadoresc occitano catalan 'n'embraçada de Nadau de las fòrtas que jamai pus!
RépondreSupprimerConcordo plenamente!
RépondreSupprimer