dimanche 28 novembre 2010

El fil català:De l'occitan al català

"In principio erat Vilanova-i-la-Geltru", al començament era Vilanova-i-la Geltru.



Vilanova -i-la -Geltru
L'Hostal Sant Jordi, regularment amb l'àvia, la platja,
i, sobretot, primer contact amb la llengua catalana.

En més d'això, amb el primer contacte amb la llengua occitana( un contact paral.lel amb la francesa i a Tivier gràcies a l'àvi), un "primer vagit" llemosi i despres llenguadocià (sarladès i avaironès) i gasco (Bearn), fou un contacte amb la llengua catalana, gràcies a la meua àvia, Simona, una avaironesa es a dir una roergata, amb origens catalans (occitans i catalans doncs), però, el cami es molt llarg de Vilanova-i-la-Geltru cap al petit poble roergas o avaironès de Riupeiros (el Riu Pedros) al prop de Vilafranca del Roergue.
He oit el català parlat a Vilanova -i-la -Geltru, pero el meu català es molt limitat tan com el meu castellano.

Des de l'adolescencia anava cada estiu a Tarragona, Sitges, Vilanova-i-la Geltru, despres una travessada d'Aragon i Lleida era la ciutat del Principat a on la meua àvia havia mantingut algunes relacions cordials.

Era una occasio bonica, per a jo, sempre curios d'aprendre idiomes variats, d'obrir encara un cop les orelles i despartir entre que es de castellano"es muy guapo, el niño" i  que es de català "molt de gust, amic", frases i expressions encara una mica misterioses (al lliceu havia optat per l'alemany en segona llengua despres englès he "estudiat" un poco de castellano i una mica de català fora del sistem escolar a partir dels anar i venir dels viatges entre Peirigurs, Roergue i sobretot Pau, i Vilanova -i-la -Geltru, es els parlars occitans que coneixava crec, que'em han ajudat a comprendre el català col.loquial il el castellano).

Crec que he après a oir , a sentir el català sobretot dins les rambles i els passeigs de Vilanova-i- la -Geltru, dins els magatzems, botigues, o davant una paella valenciana o un excel.lenta crema catalana, llocs diversos on acompanyava l'àvia Simona i les seues amigues Maria , Monse etc..., però crec que el meu català es una mica encara molt occitanitzat.
Desprès,  gràcies a Lluis Llach i les seues cançons, Salvador i el disc "Salvador canta Espriu" ("Desperta, es un nou dia, Lllum de retorn de barca, la solitud guanyada!"), i lectures, bàsiques o no, que he progressat ).

Catalunya i també el petit Principat d'Andorra amb la seua llengua official catalana, tot això fou el primer"xoc" i em  ha dat una volontat, el gust d' un esforç nou de recuperacio del "patues", no, el "patues" es una llengua germana d'Elx a la Soterrana, dues llengües molt proxims dins una mateixa familla.

mardi 9 novembre 2010

Dia per Dia o Jorn apres Jorn entre Bearn e Peirigòrd.

A la Sent Teodòr  las fuelhas que tomban, que tomban coma tan e tan de vitas que chasan de l'aubre de vita.

E òc, Teodòr es lo meu pitit nom e auei i a tan de vielhs que se van emb la lor memòria d'autres còps (mon pairin, nascut un 18 de novembre e mòrt un 17 d'abriau, un mes en "br" coma se ditz soventavetz).

E s'escad doncas, que cadan que cadan, sus un "tuquet" deu Lemosin tan com a la bera cima d'un "tuc" de Gasconha, aqui lo fuelhum cramat de la darrièra*, coma 'na nevia d'Aur e... aciu/aquiu las purmèras nhèus d'abòr* d'aqueras montanhas (las medisha/mesma lenga dins de parlars diferents;-) ).

*Abòr, gascon=Darriera en lemosin=Davalada en lengadocian= Tardor en català=Otoño en castellano.