jeudi 23 décembre 2010

Bon Nadau e Bona Annada 2011

Filh de loira de goiat , tres setmanas sens escriure p'en mot, "cap nat mot" coma zo disen en Bearn, au mens, se tòrne sus lo blòguitge sira per desirar a totas e tots emper'aqui un Bon Nadau e 'na brava Bona Annada, sanciera e plan granada , subretot per la nòstra lenga que deu tornar trobar lo buf.
Quin sira l'avenidor?

E mai particularament , mai menimosament:

Aus peirigòrds e lemosins, e tota la brava contrada compresa entre Tivier e Neisson sens oblidar las sòbras dau Nontrones e cinqu'a Eissiduelh e totas las brava gent pergosina dins los ranvers de Peiriguers ma vila de naissença,

Aus bearnés  que m'an reçaubut, los amics de la vila de Pau e de Juranson , en lemosin tan com en gascon que s'escriu e se ditz tot parier:  UN BON NADAU!

Als roergàs e lengadocians e catalans , del costat de la menina de Riupeiros a Vilanova -i-la Geltru (+Xàbia agermanada amb Tivier):

UN BON NADAL!

E, plan segur, ben segur, un an nau/nou benastrugat, un FELIC AN NOU!

Nu am uitat prietenii din România si , în plus, de sigur, un BUN MOS CRACIUN si Un FERICIT AN NOU si la MULTI ANI!

(Merry Christmas and an Happy New Year , un Joyeux Noël et une Heureuses Nouvelle Année pour ceux qui ne comprennent ni les subtilité de l'occitan qu'ils soit limousin , gascon ou languedocien , du catalan et du roumain;-)

mercredi 1 décembre 2010

Per aprener l'occitan dau Peirigòrd Verd,daus lijams de retener

Es possible d'aprener l'occitan en Peirigòrd Verd, 'na brava forma de la linga/lenga parlada en Lemosin-Naut, subretot entre los ranvers que van dau Nontrones a Lemòtges, lo meu parlar se tròba leugierament a l'Est, lu/lo d'a Tivier, la Coquilha cinqu'a Eissiduelh e tot aquò dins un bien brave Parc Naturau Regionau dau Peirigòrd-Lemosin.

Veiqui un blòg daus cors de linga organisats per l'escrivan e ensenhaire , ancian inspector de l'Educacion Nacionala en retirada a Javerlhac Sénher Joan-Peir Reidi (emai se Sénher se ditz tanben/maitot Monsur;-) ):

                                     http://jpreydy.canalblog.com/

dimanche 28 novembre 2010

El fil català:De l'occitan al català

"In principio erat Vilanova-i-la-Geltru", al començament era Vilanova-i-la Geltru.



Vilanova -i-la -Geltru
L'Hostal Sant Jordi, regularment amb l'àvia, la platja,
i, sobretot, primer contact amb la llengua catalana.

En més d'això, amb el primer contacte amb la llengua occitana( un contact paral.lel amb la francesa i a Tivier gràcies a l'àvi), un "primer vagit" llemosi i despres llenguadocià (sarladès i avaironès) i gasco (Bearn), fou un contacte amb la llengua catalana, gràcies a la meua àvia, Simona, una avaironesa es a dir una roergata, amb origens catalans (occitans i catalans doncs), però, el cami es molt llarg de Vilanova-i-la-Geltru cap al petit poble roergas o avaironès de Riupeiros (el Riu Pedros) al prop de Vilafranca del Roergue.
He oit el català parlat a Vilanova -i-la -Geltru, pero el meu català es molt limitat tan com el meu castellano.

Des de l'adolescencia anava cada estiu a Tarragona, Sitges, Vilanova-i-la Geltru, despres una travessada d'Aragon i Lleida era la ciutat del Principat a on la meua àvia havia mantingut algunes relacions cordials.

Era una occasio bonica, per a jo, sempre curios d'aprendre idiomes variats, d'obrir encara un cop les orelles i despartir entre que es de castellano"es muy guapo, el niño" i  que es de català "molt de gust, amic", frases i expressions encara una mica misterioses (al lliceu havia optat per l'alemany en segona llengua despres englès he "estudiat" un poco de castellano i una mica de català fora del sistem escolar a partir dels anar i venir dels viatges entre Peirigurs, Roergue i sobretot Pau, i Vilanova -i-la -Geltru, es els parlars occitans que coneixava crec, que'em han ajudat a comprendre el català col.loquial il el castellano).

Crec que he après a oir , a sentir el català sobretot dins les rambles i els passeigs de Vilanova-i- la -Geltru, dins els magatzems, botigues, o davant una paella valenciana o un excel.lenta crema catalana, llocs diversos on acompanyava l'àvia Simona i les seues amigues Maria , Monse etc..., però crec que el meu català es una mica encara molt occitanitzat.
Desprès,  gràcies a Lluis Llach i les seues cançons, Salvador i el disc "Salvador canta Espriu" ("Desperta, es un nou dia, Lllum de retorn de barca, la solitud guanyada!"), i lectures, bàsiques o no, que he progressat ).

Catalunya i també el petit Principat d'Andorra amb la seua llengua official catalana, tot això fou el primer"xoc" i em  ha dat una volontat, el gust d' un esforç nou de recuperacio del "patues", no, el "patues" es una llengua germana d'Elx a la Soterrana, dues llengües molt proxims dins una mateixa familla.

mardi 9 novembre 2010

Dia per Dia o Jorn apres Jorn entre Bearn e Peirigòrd.

A la Sent Teodòr  las fuelhas que tomban, que tomban coma tan e tan de vitas que chasan de l'aubre de vita.

E òc, Teodòr es lo meu pitit nom e auei i a tan de vielhs que se van emb la lor memòria d'autres còps (mon pairin, nascut un 18 de novembre e mòrt un 17 d'abriau, un mes en "br" coma se ditz soventavetz).

E s'escad doncas, que cadan que cadan, sus un "tuquet" deu Lemosin tan com a la bera cima d'un "tuc" de Gasconha, aqui lo fuelhum cramat de la darrièra*, coma 'na nevia d'Aur e... aciu/aquiu las purmèras nhèus d'abòr* d'aqueras montanhas (las medisha/mesma lenga dins de parlars diferents;-) ).

*Abòr, gascon=Darriera en lemosin=Davalada en lengadocian= Tardor en català=Otoño en castellano.

mercredi 20 octobre 2010

L'occitan que parle (e mon viatge dins la lenga):I lo lemosin a Tivier

Ten, avia oblidat de dire e de mostrar mielher l'occitan que parle, en vertat ne parle mai d'un, mai o mens, e, d'en prumier lo lemosin que lo meu pairin me parlava a Tivier, dins aquesta lenga (o linga) quo es a dire dau lemosin, emai dau lemosin-naut tan coma lo de Lemòtges (o Limòtges) emb quauquas variacions dau Peirigòrd Verd, entre Tivier , Eissiduelh  e Nontron (Tivier se tròba subre un limite "a/è" dins daus mots coma femnas, chabras ente lo -as es prononciat "a" long  o "è"  au plurau dau femenin "femnè", "chabrè").

Mos remembres de la lenga son los d'una lenga auvida nonmas de gents, de monde qu'eran pron vielhs per parlar'cepte dins l'annadas 60, lo lemosin, lo meu pairin , òc -de -segur (era nascut en 1905 a Peiriguers, ed era 'na figura dau vilatge d'a Tivier e ranvers), lo monde que coneissia a Tivier n'autre "pepin" , n'autra "menina", e l'òme que fasia de la chadieras(n'avia una subre lo tet de la soa maison!) aus Champs de Sent-Ròc, a Tivier, e lo Monsur Bapel e la soa femna rasí la via ferrada, lo chamin de ferre que davalava d'a Paris en passar per Lemòtges e 'nava a Peiriguers.
E platussavan e platussavan ed ió coma 'nesponja n'ai tot begut sens zo saubre en tut tochar las joguinas de lenha.

Mon pairin, ancian ebenista, filh d'un ebenista en chadieras, puei de "Citroèn" puei ancian de las Pòstas (passet entau de la pòst* a la Pòsta e quò duret 40 ans), eu,  sabia plan que parlava 'na lenga en mai dau frances, avia 'na bona cultura tan locala que franchimanda (coneissia tot lo La Fontaine tan coma las faulas, o fablas de Foucault, poèta de Lemòtges, en linga lemosina), avia legit e chantat en lenga d'en cò nòstre, coneissia lo Mistral, frequentava las felibrejadas, ...
Avia pas chabat lo estudís per delai lo "Certificat d'Etudes Primaires" mas avia menat 'na lonja carrièra dins las Pòstas cinqu'au titol de director d'un bureu de pòsta en Provença.

Militava pas per la lenga coma d'autres mai saberuts, mas coneissia ben la situacion de la lenga nòstra, mas l'occitan demorava subretot reservat a l'aspecte ludic de la vita , a la platussada de la vita vitanta subre lo brave merchat d'a Tivier emb lo "Blanchou" e tot l'autres vielhs de l'endrech (quante dise"vielhs": chau 'majenar, carcular, 1905 e las annadas 60 fan daus retirats de la fonccion publica SNCF, Pòsta..., de l'agricultura, daus paisans, daus regents, daus curats, daus mestieraus, daus obriers de las carrieras de gres d'a Tivier, òmes, e femnas, entre  50 e 70 ans d'atge que s'atrevavan sus las plaças d'a Tivier, d'Eissiduelh, de Brantòsme, d'a Nontron , la vila de "Jan Picatau de Sent Barracon") e parlavan ren mas qu'en lenga daus ranvers, una brava lenga clafida de quora en quora de mots frances.Coma tota lenga un pauc diglossica.

Quo es la prumiera forma d'occitan qu'ai apres a parlar vanceis que n'aprenguei d'autras a -si-fòrt de curiositat e d'aurelhas totas dreibidas, aquò se debanava en Peirigòrd Verd, lo meu "país de Cocanha", e benlèu coma zo disia un autre occitan lo vielh esclusier, qu'era pas de mon parlar d'Oc, mas plan de la mesma lenga, Monsur Maratuech," lo Paradís Perdut".

Remembres en vrac d'un viatge en lenga.

Lo prumier còp que gausei parlar en lemosin coma lo Tienòt, mon pairin (mon grand pair) quo es après un viatge en Corresa dins un vilatge que se sonava Meirinhac rasi d'un lac dins los ranvers de las miraudias Monedieiras e dau Puei d'Anhós, avia 15 ans, e me mainei plan que dau monde de 'quilhs ranvers parlavan un "patues" que semblava tot parier a lo d'en cò nòstre, e çai que de lai, tornar davalava d'a París emb los Scouts de France, majenatz!
Avia pron d'auvir e de comprener sens parlar.

L'occitan de 'quilhs ranvers fuguet per ió 'na pòrta dreibida dau vilatge chap a d'autres vilatges e d'autras menas de parlar.
D'un vilatge au tot grand vilatge dau brave monde.

Thiviers/Tivier Xàbia/Javea

Quin plaser de descobrir auei que mon brave pitit vilatge de Tivier es afrairat emb un autre vilatge rasí la mar, dins lo País Valencian, "El País Valencià" en "llengua valenciana (un idioma fòrça pròche dau catalan) , dos estremes geografics, doas extremitats ente la cultura trobadorenca era espandida i a gaireben mila ans , chau zo dire. Dau Lemosin a la Valenciana un fiau es tendut.
E veiquí una brava occasion , fuec de Diu, de poder parlar entau , quatre lengas, la "française", bien sûr, l'"occitana", òc de segur, dins la plana e brava lenga lemosina, el "valencià", lo valencian fòrça pròche dau català d'Ausias March o de Raimon Llull y, también la "lengua castellana", la lengua de Cervantes e maitot, e tanben, la lenga castelhana o español, la lenga de Cervantes.

Quin plaer no, he descobert avui, que el meu poblet amat de Tivier es agermanat amb un altre poblet dins el  País Valencià, tot al prop del mar, on es parla un idioma molt pròxim del català, es a dir dues extremitats , dos extrems entre llocs a on la cultura trobadorenca ha existat mil ans hi ha, ho cal dir.Del Llemosin* a la Valenciana.
I una occasió molt bonica, de poder parlar aixi quatre llengües, la francesa, la occitana, segur que sí, dins la seva varietat llemosina, la valenciana (crec que podem considera-la com a una varietat de català) molt pròxim de la llengua anciana d'un Ausias March o d'un Raimón Llull, y la lengua castellana, el español, la lengua de Cervantes.

Ca c'est un grand plaisir de découvrir que mon village d'enfance , Thiviers, est jumelée avec un village du Pays Valencien, on y parle un idiome proche du catalan, c'est à dire qu'au deux extrêmités il ya deux lieux où la culture troubadouresque s'est exprimée il y a mille ans, il faut le dire.
C'est une belle occasion de pouvoir ainsi parler quatre langues , la française , l'occitane de mon Périgord Vert qui est du bon limousin, le valencien qui est si rpoche de la langue du troubadour Ausias March et du grand philosophe médiéval Raymond Lulle, et, enfin , aussi, la langue castillanne ou espagnole qui est celle du grand Cervantes.


Aqui quauques lijams/ligams subre Thiviers/Tivier e Xàbia/Javea:

Thiviers (en frances , per l'occitan me pense que nos chadra esperar quauquas annadas):

http://www.thiviers.fr/    http://www.thiviers.com/ 

 ( mas , sei un goiat d'a Tivier, benleu qu'un jorn farai un pitit site en lemosin subre Tivier e ren mas que Tivier)

Xàbia /Javea  http://www.xabia.org/  (en español)              http://www.ajxabia.com/ (en valencià)

Subre lo Facebook l'associacion que afaraira Tivier/Xàbia-Thiviers/Javea, se sona(s'apela, se noma) "Amics de Thiviers" quo es pas brave quò, non?

Me pense que , quante i aurá tornamai 'na brava Felibrejada a Thiviers/Tivier los "Amics de Thiviers" de Xàbia siran benvenguts, e nos faran 'na brava festa.

Pas tot los monde que pòt entau joglar emb quatre identitats , lengas e culturas, per un brave  mielh d'enrichissament recipròc.

Cai que de lai , a Xàbia an conservat mai de lenga locala (per parlar lemosin a Tivier chau cerchar enquera la perla rara, un vielh qu'a pas trop oblidat los mots d'autres còps), an gardat lo solelh e un carnaval:


*"El Lemosin fou el meu primer vàgit" diua el poeta rossellonés Jacint Verdaguer.

La musica de la video me fai un pauc pensar a las nòstras bandas subretot las daus pais de Dacs o de Baiona.

mercredi 26 mai 2010

Hiu/Fiau en dus/dos parlars: d'un cap a l'autre.

Ten, coma demòre aici a Pau, vila bearnesa e gascona ensajarai d'escriure a l'encòp un fiau dins lo dos parlars occitans qu'aime benleu lo mielh, lo lemosin d'enfancia, brèç de la prima parladura  d'enfancia, e lo gascon , subretot en Bearn brèç de la dosesma e pas mens brava dempuei que i demòre fai un brave detzenat d'annadas.

Ten, e com jo e damori aciu , a Pau, vila bearnesa e gascona qui ensajarèi e d 'escríver a l'encòp un hiu dens los parlars occitans qu'aimi çò mielhèr, lo lemosin d'enfancia, brèç de la prime parladura d' enfancia, e lo gascon, sustot en Bearn, brèç de la dusau e nat mensh beròia dempuish qui damori ha un beth detzenat d'annadas.

Benleu un mejan de far coniesser un pauc de Peirigòrd aus Gascons e Bearnes e,
bethlhèu un de har coneishèr un drin de Bearn taus Peirigòrds e Lemosins.

Mas que dire a chamhar(chamjar) de parlar i auria 'na forma de diglossia segonda, una paur, possible, d'esser ridicul de parlar lemosin a Pau e gascon a Peiriguers?
Me remembre enquera dau jorn ente lo meu pairin que seguia sa cura a Cautarets ensajet de parlar coma (emb, amb, dab) un paisan de Bigòrra e cai-que -delai aquò fonccionava,  coma per demontar l'unitat prigonda de la lenga nòstra maugrat de las diferenças tan bravas.

mardi 18 mai 2010

M'an balhat l'enveia de parlar e d'escriure a la nòstra mòda...

Parlar ed escriure "a la nòstra mòda" , quo es a dire en occitan, d'en prumier en brava e plana lenga lemosina e lo prumier fuguet lo meu pairin e tota 'na tiera d'autres, e un remirable professor que desire aurá saludar, un gascon emb originas variadas tan coma io(occitanas gasconas e creòlas reunionas), Peir Bèc.

Peir Bec era l'autor d'un remirable libreton de presentacion de la lenga d'Òc pareguda dins la colleccion universataria parisenca de lenga francesa de las PUF (Presses Universitaires de France: "La langue Occitane") ed una antologia daus trobadors que me dedicacet i a vint e cinc ans a l'occasion d'una brava serada trobadorenca a Paris i avia escrich "emb remembre d'una serada trobadorenca".
Curiosament quo es l'efiech de demorar luenh de Peirigòrd e d'Aquitania (e d'Occitania) que me faguet qu'aguei mestier de tornar trobar lo contacte de la lenga.
Dins lo mezeis temps , seguia lo cors de l'Institut d'Estudis Occitans d'a Paris e de la Maison dau Peirigòrd (emai s'era de sarlades 'na forma de lengadocian força pròcha dau lemosin), cors que m'ajudarem ad escriure melhor dins los mots de la mia lenga.
E mai, aprenguei a comprener emai a parlar emb dau monde d'autres ranvers, lo lengadocian coma lo JF Còsta un ariejés de Scèus (Sceaux) que parlava tanben plan lo català e lo gascon, e lo provençau...l'occitan quo es un pauc çò que d'autres apelen l'Auberja Espanhòla.

lundi 26 avril 2010

Poliglot:Firul în limba româna

Nu l-am zis, si eu vorbesc limba româna, ca un lemosin-perigord, un putin poliglot,si, atunci , de ce nu un fir intro limba pe care am sutdiat-o doua zece ani ânainte la limbii orientale?
Am studiat limba româna sau, romana mai simplu, sau româneste în 1991-1992-1993 la Paris, la Bucuresti si la Iasi.

Z-avia pas dich, ió parle tanben la lenga romana, coma un lemosin -peirigòrd un pauc poliglòt, e, laidonc, per que non pas un fiau dins una linga qu'estudiei i a vint ans a l'INALCO que sonam la Lengas'O?
Ai estudiat la linga romana, o , tot simplament "la romana" (coma zo disem los romans) o encara dins un curios biais adverbiau "romanejant" o encara coma n'autres diriam "en romanejar" coma se ditz per en lemosinejar", "en occitanejar", "en francimandejar".

Direct dupa s-am scris ceva în limba româna o sa traduc în occitana (dau Lemosin).

Când erau numai un student am vizitat România si Bucuresti, si, ca am fost un pasionat ale limbii în general, mai ales limbiile romanice , am fost un pasionat limbii române,  o limba si neo- latina sau romanica , si un putin orientala, o limba pentru sa-m schimb ceva în mecanica mental de a vorbire.

Quante era nonmas un estudiant, ai visitat Romania e Bucarest, e , coma un apassionat de las lengas en generau, mai que mai las lengas  romanicas, sei estat un apassionat de la linga romana, "limba româna", 'na linga neo-latina o romanica un pauc orientau, 'na linga per me chamnhar un pitit quauquarn dins la mecanica mentala de la paraula e dau verbe.

dimanche 4 avril 2010

Dimenc lu quatre daus mes de 'briau (abriu, abriau): Bona Pascha

Bona(s) Pascha(s) o Pasca(s) a tot lu brave monde, e chau pa oblidar:

"Vira la moleta , vira la moleta daus uòus coats!"( mai au Mieijorn la moleta s'apela maitot/tanben "Pascada, paschada")

Ed emb Paschas un aire de primtemps, un aire de brava prima se leva, "veiqui lu mes d'abriu, tot reverdis, tot vai florir, tot chanta e tot s'esgaia, veiqui lu mes d'abriu, auva lu rossinhòu , bargieira, auva lu rossinhòu, auva lu rossinhòu bargieira, auva lu rossinhòu..." coma zo ditz tan bra'ament la chançon dau Jean Rebier e An dré Le Gentile (la seguida , zo la trobartez subre lu remirable site lemosin (ente lu Pierigòrd es pas obludat tan coma las Charentas lemosinas:  http://www.chanson-limousine.net/ )

Le petit fil de langue française de l'an 2010 (II)

Bruxelles et nos autres francophonies.

Ce petit fil supplémentaire je le réserverai à quelques souvenirs d'enfance dans l'espace francophone.
Du moins s'agira-t-il de ceux que je puis garder encore en mémoire.

Mon enfance périgourdine connut , en effet une petite éclipse pendant laquelle je vécus un an en Belgique, à Bruxelles, curieusement, près d'une voie ferrée, encore, comme à Thiviers, ma  ville d'enfance périgourdine, Thiviers noeud ferroviaire entre Aquitaine et Limousin (en revanche à Pau, je me trouve assez loin de la gare et du funiculaire qui conduit à la ville "haute" et au splendide boulevard des Pyrénées).

Je pourrais certes en parler en limousin, comme autrefois les cheminots entre Nexon et Thiviers, et Dieu sait combien mon grand-père patoisait avec eux, justement, mais, qui sait , peut-être pour évoquer alors les autres langues de nos amis francophones belges, car tous ne sont pas Wallons, mais également Picards, et sans doute me reste-t-il quelque vague souvenir de Carnaval et du "Cwarmé" wallon, comme celui de Malmédy qui doit bien se conclure lui aussi en l'un de ces idiomes locaux qui font la richesse de la francophonie belge, le wallon.

Escotatz me un còp 'questa brava linga de Wallonia au Carnaval de Malmédy, benleu ben i a un maeschant Petaçon (Peiriguers) o un Sent Pençard (Pau) per estar jutjat a la fin:

http://www.youtube.com/watch?v=jInrdY15u2c&feature=related

Et c'est le maire ou, comme on dit en Belgique, le "bourgmestre" (en Suisse le "syndic" et , dans une Occitanie virtuelle lo "conse" o lo "capitol" ou plus simplement lo "maira"), qui tient le discours de conclusion, et en wallon , s'il vous plaît, a -t-on jamais entendu le maire de Périgueux ou celui, ou celle de Pau, en faire autant pour l'occitan en une conclusion de Carnaval, hélas!

La langue d'Oïl aussi sait donner à rire, et je dis bien la langue d'oïl et non celle d'"oui", "pur" francien du bassin parisien, oïl c'est un peu notre soeur du Nord est une langue encore affranchie de certaines des contraintes qu'un Malherbe, aussi grand ses mérites soient-ils, imposa à ce  francien devenu français par la grâce des rois:

http://www.youtube.com/watch?v=AC_MaD4e9ys&feature=related

En fait, j'aime assez cette  francophonie non parisiano-centrée, non jacobine , un francophonie "girondine" donc? en tout cas une  francophonie autre, une francophonie "mille-pattes" qui ne marche pas que sur un seul pied et sur d'autres langues pour les effacer, mais  les traitant avec égalité, s'enrichissant de leur présence et de leur gai aiguillon rabelaisien.
Mieux qu'une francophonie "mille-pattes" d'ailleurs car le lombric , bien plus malin vit et enrichit e s'enrichit en retour de cet humus où il s'enfouit.Un francophonie aussi lombriforme que pourrait être le petit vers occitan, ou la puce créole qui la châtouillerait.

La francophonie du Quai d'Orsay et de l'Académie, l'"énarcho-francophonie", une francophonie qui nous distille une langue sans saveur, un bien beau gâchis, est une francophonie de petit coq qui ne peux accepter que l'on puisse câqueter autrement que ses poules de basse-cour, un mille-pattes sans pattes qui se traîne comme un ver et que la première poule anglophone, tellement plus leste et adaptable venue, avalera d'un seul coup de bec, une francophonie qui voudrait qu'on commençât par la flatter.

Mais ne soyons pas si pessimiste, avec mille bons coup pieds au cul, la francophonie pourrait devenir une boutique plus sympahique, aussi, pour nos langues délaissées et sottement méprisées.

Dommage et beau gâchis toujours, en somme, nous y perdrons nos Rabelais et nos Montaigne de demain mais aussi quelques Vincenot ou Desbordes-Valmore (une poétesse francophone, louée par Verlaine et Rimbaud et qui, parfois , commetait quelques poëmes ...en picard) ou nos André Chamson... voir même nos Brassens et Ferré, nos Béart ou nos Brel d'avenir au passage, ils sont francophones , ou simplement "français" mais aussi au détour des prés et des sentier, français par la "talvèra" avec un sillon marginal occitan, catalan ou alsatien,flamand ou picard, créole, comme Chamoiseau.

J'évoquerais plus loin aussi mes voyages chez nos amis Romands et chez le grand Ramuz car là encore la francophonie touche aussi une autre petite particularité qui n'est pas mal non plus, le franco-provençal ou arpitan que n'ignorait d'ailleurs pas l'auteur de Farinet et du texte de "l'Histoire du Soldat".

Sans oublier ces francophonies plus lointaines qui se frottent avec bonheurs aux langues vernaculaires et aux créoles( avec un petit faible pour Saint-Louis du Sénégal et Saint-Louis de la Réunion).

La francophonie ce n'est pas la francophoniâtrie mais l'ouverture en interne, comme en externe aux racines et aux vents dans un même esprit.

Cai que de lai, demorarai totjorn un goiat de la terra lemosina , un goiat d'Oc mesclat de pertot emb un arma de trobador mancat.

Thiviers, qui accueille les philosophes comme Sartre au bien beau nom occitan d'ailleurs comme les gouyats patoisants aux poèmes bricolés dans mon genre, c'est aussi "mon Tivier", Périgueux du grand Montaigne c'est aussi mon Peireguers, qui dans son français cultivé par le latain et le grec allait de temps en temps puiser à la source du limousin et du gascon les mots qui lui manquaient en chemin.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------

mercredi 31 mars 2010

Un fòrom per platussar ren mas qu'en lemosin: 'chabatz d'entrar.

Auei me sei dich que me podria  mainar de crear un pitit foròm per forrar e borrar e per platussar ren mas qu'en lemosin
Me fau pas tròp d'illusions, òc-de-segur , mas me pense que vau la pena d'ensajar, istòria de n'aprener mai subre lu Lemosin, la linga a la nòstra mòda, avem jamai 'chabat d'aprener de prener e de balhar.
Un foròm es un mejan de mai.

Aqueste forum l'ai 'pelat "'Chabatz d'Entrar" , quò me semblava 'cepte, logic, simple, per un endrech ente lu monde van platussar ed eschamhar/eschamjar en lemosin.

Mas lu fdldfdg* de ròbot que m'a nonmas conservat que lu "chabatz" dau "chabatz d'entrar"  qu'avia picat per entrar l'adressa (filh de loira de filh de garça* , fan tot per embestiar lu monde!).



       http://chabatz.forum-actif.eu/forum.htm                

      chabatz? mas chabatz que? chabatz d'entrar filhde loira!


E, per los que desiran platussar per delai los limites daus brave Lemosin  e far causa comuna emb tot lu brave monde de los que platussan, charran, que parliquejan, que discutejan, que lengarejan... e que te sabe mai , en occitan, i a tanben lu fòrum de tots los occitans: lemosins, auvernats e aupencs, gascons, lengadocians, provençaus... rapelarai queu site qu'es plan 'cepte:

                                                   http://occitania.forumactif.com/

samedi 27 mars 2010

Tivier per ne platussar

Tivier per ne platusssar, Tivier per ne chantar, Tivier per ne far de pantais rojadós, Tivier p'ita vila de mon enfancia, coma podria oblidar tos ranvers.

Tivier, Tivier, l'endrech mainadier
Tivier, Tivier, entre Eila e Còla
Tivier, Tivier, terra d'enfancia
Tivier, Tivier, país sancier

Tivier, Tivier, los prats bien granats
Veiquí la terra daus goiats
Brava terra peiregòrda
Tot a rasís dau Lemosin

A Tivier sem 'ribats
Dins la prada bien pausats
Sus los termes verdejants
Los cocaus  son minjats

Tivier en Peirigòrd!
Tivier dau Lemosin?
Tivier dau Lemosin!
Tivier en Peirigòrd?
Te'n fajas pas
'Quò fai pas ren
Tivier la brava
D'Embdos fai frójar
Daus ranvers lu mielher

jeudi 25 mars 2010

Los meus autres blògs: PSICOTRABENOC, platussadas, ...

Mas zo sabetz, òm pòt pas tot dire en occitan, "on ne peut pas tout dire en occitan", what so on!!!???...

De qué?
 Filh de loira de filh de garça, mas se pòt parlar de tot e de ren dins tota linga que Diu e l'Òme an fach!

Veiquí 'na brava ocasion que m'a decidit de botar un cors de "Psicologia dau trabalh e de las organizacions", tot en occitan daus meus ranvers sus la brava malha, l'ai sonat "PSICOTRABENOC" ( http://psicotrabenoc.blogspot.com/ ), e, en passar , veiquí lu lijam dau blòg d'un autre blogaire (me pense provençau o niçarte) consacrat a la sciença e ren mas , nonmas dau fuec de Diu dins la nòstra linga d'ÒC!

Qu zo sap, benleu i aura una Universitat, un jorn prueimar, ente tot l'univers s'ensenhará dins la nòstra linga , i a ren a far si non que damandar l'impossible, emb lu Net avem dins la man la debuta d'un brave pitit quauquaren.

La sciença dins la lenga nòstra: http://scienca.canalblog.com/


E i a los blògs qu'ai chabat per oblidar que z'avia creat i a d un temps d'un còp era, "nonmas per platussar de quora en quora" :

                                     http://platussadas.nireblog.com/

mercredi 24 mars 2010

Lu fiau de las videos de GDT (goiat d'a Tivier)

Quante serai mai saberut dins l'Art de botar de las videòs veiqui au mens la chadena qu'ai començat de crear subre lu site de partatge "Youtube":

 "Lemosin Peirigord"              http://www.youtube.com/user/LemosinPeiregord?feature=mhw4

I aura me pense quauquas videòs de musica dau folc-lòre lemosin e peirigòrd, de las videòs daus meus viatges en Peirigòrd Verd , Lemosin, dau Bearn ente demòre,  d'autras contradas dins los país de nòstra linga d'Òc e d'autres ranvers dins lu brave monde.

Quante aurai 'chaptat (crompat) una camerà que conven òc de segur.

lundi 22 mars 2010

Los blogs e los sites en linga nòstra qu'aime vesitar

De còps que i a , vau vesitar (o visitar) d'autres blògues , 'na brava ajuda per ió que sei ren mas qu'un amator a las debutas dins lu maine dau bloguitge.

D'en prumier vau vesitar los que son escrichs en occitan dau Lemosin e dau Peirigòrd, puei me vau en Aquitania juscanta Pireneus, legir, escotar e veire (quante i a de videòs) los que pòde legir aisidament en gascon (e sei bien oblijat estant que demòre a Pau en terra bearnesa e donca gascona) , en aragones o en catalan ed espanhòu, e, fin'finala, mai un pauc mai luenh dins lu maine occitan (aime bien per eisemple lu brave site de la Chambra d'Òc http://www.chambradoc.it/  , escrich en occitan de las Valadas occitanas d'Italia emai en franco-provençau o arpitan.

Dempuei que demòre dins la vila dau "Noste Enric" aime bien segre de temps en temps lu site d'un professor ed inspector de l'ensenhament en retirada escrich dins 'na saborosa linga bearnesa (gascona), e en mai d'aquò lu quite site es plan instructiu e organizat qualitadosement (aimariá plan ne legir un entau en lemosin):

Flors de Bearn   http://www.bearnbearn.com/

                              _______________________________________

Per lu Lemosin e lu Peirigòrd i un brave malhum e subre tots los subjects, politica, còps de gulas , informacion localas e musica...


Blogar en oc en Peirigòrd    dins l'emmòtle lemosin

Dins mos ranvers, tot a rasís de Tivier e de Sent Saud o Sensaut, dins lu país verdejant de Brantòsma i a los blòg dau Doctor Jan Ganhaire, escrivan occitan  (a escrich de remirables libretons de ficcion dins las colleccion de libres en occitans "A Tots"coma "Lo Libre dau Reir-Lutz" o enquera "Lo darrier daus Lobaterras" auei es un òme politic locau  conselher regionau e fòça d'autras chausas enquera:

Joan Ganhaire (Jean Ganyaire): http://www.nama24.com/jeanganyaire/

Mai joùne per entrar dins la carriera i a maitot Marçau Peironin (Martial Peyrouny) que ten 'na cronica dins lu quotidian regionau "Sud-Ouest", professor d'occitan ed escrivan:

http://dictonsoc.blogspot.com/      e       http://peyrouny.blogspot.com/  e enquera

                                 http://oc-en-stock.blogspot.com/ dau mesma (en frances)

                                      o dins l'emmòtle sarlades (lengadocian)

E blogar enquera dins la sòbras de tot lu Lemosin , ne i a , ne i a:


En Aquitania


En Occitania

I a un forum desjà plan conegut:  http://occitania.forumactif.com/

E recentament 'na brava iniciativa niçarta (o nissarta) per los qu'aiman platussar o charrar dins tot l'espandis de la linga nòstra:

                                    http://charrada.ning.com/

Per la blogòsfera occitana per los que volen far n'esfòrç  de cerchar daus blògs e de bògar, a i a lu Bloguitge e apres ia ren mas qu'a picar sus lu clavier:

jeudi 18 mars 2010

Prima flor de Sent Saud e fiau de chantadissas

Chada prima (printemps) i a una votz 'na votz brava e p'ita que me ven de Sensaut e la Cossiera e me chanturleja un refranh ente la flors butan.

Buta la flor, buta la flor
Buta la flor de Sensaut
Veiqui la prima, veiqui la prima
La prima flor de Sensaut

Punta lu jorn emai la flor
Tot a rasís de l'androna*
Ente ió m'agrumelissia
La flor mai brava butava
A la broa de la Drona
Tota la flora, tota flor
Puntava per l'avenidor.

La flor "monta e poïa" coma ditz lu  trobador a l"Entrada dau Temps Clar".
 'Chabat lu temps de s'acialar, e 'chabat lu de frejurar, 'chabat lu temps daus morres longs, dreibissem (dubrissem)  lu temps de festejar e de chantar, quante la vita punta prumiera coma buta la flor.
Sens ren butir au lendoman totas las fenestras s'alandan per viure e s'alegrar.

Chabatz d'intrar, e tu brava prima prim-prima de primtemps, balha nos lu ciau de Sensaut, lu solelh de Cossiera e l'aiga de Drona, la "montanha" dau Pic e la terra de  Vilòta, la lind'aiga dau Lac Grand e la benveguda per tot los viatjaires.

Androna*=via=rota

mardi 16 mars 2010

Où l'ome, desvelha te! prumiera tieira

Me desvelhe tot suau tot suau de l'ibernacion.

Filh de loira , 'quò fai un temps d'un còp era qu'ai pas platussat subre 'queste brave pitit blòg en lemosin, tres braves mes, e me pense que, 'queste filh de garça d'ivern bearnes tan coma peiregòrd, ente fasia freg que jamai pus, emb-de las temperaturas en dejós de 0°, fuguet per quauquaren dins 'na brava ibernacion.

La pensadissa e l'enveja d'escriure ne s'es trobada tota engordesida, tota empesugada, e chaminava, plan-plan, coma lu paubre gigant Gergant dins la fanhas dau Lemosin d'autres còps!

Où , l'òme! me dise, desvelha-te un pauc! leva-te lu pe maleirós, emb-de la prima (lu printemps) e las flors que butan veiqui lu temps de las votacions (o eleccions ) e daus "tocha me la man" o  "tocas manetas" coma disen en Bearn e Gasconha , terme qu'a balhat en francitan (la forma locala dau frances parlada per lu monde daus ranvers qu'es a dire un boiradis/mesclatge/mescladissa de frances e d'occitan) "toque manettes". Los "toques manettes" ilhs maitot(=tanben) se desvelhan per chaçar l'elector.

E d'efiech, en 'questa brava annada que s'acomença avem 'gut la colera de Xynthia, quina femnassassa quela d'aquí , 'via n'a curiosa faiçon de celebrar la jornada de la femna la domaisela ventosa, bufadoira ed aigosa quin aigatge; la filha de loira nos faguet petar las parets que ne'n fugueren totas desrochadas, las fenestras e los barratges (paubres vesins de las Charentas!), puei vengueren las discutidas petaçonieiras subre la burqas, los niqab, los burqinis e los petaçons de l'unas subre la testas, e las cagolas de l'ETA o dau FLNC e , sens oblidar lu nòstre brave Petaçon dau Carnaval de Peiriguers(1) e que te sabe mai, e l'identitat nacionala en mai d'aquò e tot los forra-borra ed un fatradis a te'n clafir lo cerveu sens cruveu per ne filtrar ren mas tot un aigatge d'informacions de vam e d'autre vam, e tot aquò, fin'finala ,  seguit per lu temps de las eleccions regionalas.Quin rambalh fuec de Diu!

Enfin , de las eleccions, ente los que volan balhar una visibilitat o, coma disen los lengadocians que parlan "blós", una "vistabilitat" politica, per la causa de la linga nòstra dins tots los partits que zo volen ben(2), començan de se manifestar, sabe pas se 'quò chamjará grand chausa, mas, coma fau 'na debuta a tot, perqué non, de drecha , de gaucha, dau centre e mai dins los estrèmes trobar de las gents femnas ,òmes qu'an servat un pauc de consideracion per la linga nòstra fai pas de mau.
La linga occitana pòt parlar de tot e de ren tan coma tota linga, linga de maison, liga d'ostau `c , mas vhau par cranher de butar un pauc la parets e d'alandar grandas la fenestras.

Quò es vertat que i a de que desvelhar un pauc lu brave monde e nos surtir fin'finala de l'ibernacion e de las frejuras de l'ivern.



(1) Lu Carnaval de Peiriguers (http://pagesperso-orange.fr/persona.grata/CARNAVALPERIGUEUX.html ) , mens conegut que lo  de Pau en Aquitania (http://www.carnavalbiarnes.com/ ),es  lu Carnaval de ma vila de naissença  que se 'chaba naturalament per la brutlason de l'òrre Petaçon tan coma la dau meschaent Sent Pençard a Pau.
(2)La linga dÒc a 'gut en Bearn ed en Peirigòrd los seus candidats subre la listats des quauques partits politics, e comença d'esser representada per quauques elegits coma l'escrivan e conselher regionau Joan Ganhaire (Jean Ganyaire) o l'editorialista e professor d'occitan , conselher municipau de Brantòsme, miraudiosa p'ita vila ente ai conservat un pauc de familha , Marçau Peironin (Martial Peirouny) o enquera lu filh dau professor de filosofia e lexicografe de l'occitan dau Bearn Miqueu Grosclaude, David Grosclaude per los partits socialista e ecologista daus "Verds".
Òc-de-segur ne i a, sens chap de  dobte, d'autres, dins d'autras formacions e me chaudrá desencusar de z'aver obludats, mas quilhs an permetut de mediatisar un pauc mai de la linga nòstra (lemosina, gascona , bearnesa) dins la campanha regionala en Aquitania (en Lemosin, autre region vesina d'ente me sente tot a rasís per l'eime , la linga e la geografia zo sabe pas).

Où l'Òme desvelha te, quo es un pauc ad ió-mesma que parle,sei totjorn a durmir coma 'na loira, un grelh o-d- un teisson-chen dins la tuta.

La linga se convida dins la cmapanha electorala en Aquitania e en Peirigòrd.
Lijams

Sites/Blogues de Joan Ganhaire e de Marçau Peironin (Jean Ganyaire et Martial Peyrouny) :
http://www.nama24.com/jeanganyaire/  medecin, òme politique ed escrivan peirigòrd

http://peyrouny.blogspot.com/        professor d'occitan, jornalista editorialista (SudOuest) , òme politique ed escrivan.  

Joan Ganhaire e Marçau Peironin son tots dos sòcis dau Partit Socialista (tan com Paco Boya entarà val d'Aran: http://pacoboya.blogspot.com/ ), David Grosclaude, lu bearnes, que coneisse un pauc, un jornalista, editor de libres d'ensenhament de la linga per los mainatges, es subre la lista d'Euròpa Ecologia, dins la region Aquitania sabe pas se ne i a dins d'autras formacion (lu Modem de Vayron, pareis que s'escriu coma aquò en bearnés, ad un president que parla occitan dau Bearn ed un autre, Jan Lassala/Lassalle que butava autres còps  la chançon "Aqueras Montanhas" a l'Amassada Nacionala mas n'ai pas vist de monde que se declaravan actius ad aparar l'avenidor de la linga nòstra subre la listas Modem, ni de l'UMP ni de l'estrèma gaucha o de l'estrèma drecha).
Quo es pas un jutjament de valor, nonmas un constat.