Chars amics,
Me pense que queu blòg es un pauc tròp virat vers lo passat, ma vila de naissença (Peiriguers) , ma vilòta d'enfancia (Tivier), ma vila de residéncia(Pau) , los ranvers ònte ai viscut (Bruxelles/Brussels, Lausanne/Lousona, la mescladissa de las originas occitano-catalano-creòlas etc...)
Un pauc "Ourobouros" tot aquò d'aqui ente la serp se mossega la coa
.
Dins quauques temps, dins los cinc mes entrant, a la bela eissida de l'estiu vau estar mudat en Romania, autre pais, autras lengas (la romana plan segur per la part mager, e un pauc la maghiara, subretot en Transilvania, fai un pauc pensar au boiradis basco-bearnes emper'aqui entre monde de lenga romanica e monde de lenga que sabe pas tròp coma zo dire aqui, "aglutinanta", aqui occitan(e frances)/euskara e alai româna/maghiar e ...frances (au pais dau "bonjourism" i mai de gallicismes que non pas en occitan daus còps).
Sei un pauc lasse, gaste , fatigat , cansat, arrendut de la vita vitanta exagonala, quo un pauc vertat, 'na p'ita enveja de chamjar, de parlar,bajar (pensar) e viure dins una autra lenga.Cai-que-de-lai, tornarai, sens oblidar de far lo vai-e-ven-e-vira entre Ardeal e Aquitania.
vendredi 6 mai 2011
dimanche 24 avril 2011
Remembres en tròçs.
Lo 17 de 'briau avia 'na pensada per lo meu paubre pairin, lo jorn de Rampams era per io un jorn de remembre en defòra de tota festa religiosa o civila.
Lo Peirigòrd Verd me manca dempuei que lo vielh es estat saboturat dins lo ranvers de Tolon, luenh, fòrça luenh de Tivier, de la Coquilha , Sent-Peir e Senta Maria de Fregia e subretot quilhs ranvers de Sensaut e la Cossiera e lo luòc de La Vilòta qu'aimava tant.
Lo Peirigòrd Verd me manca dempuei que lo vielh es estat saboturat dins lo ranvers de Tolon, luenh, fòrça luenh de Tivier, de la Coquilha , Sent-Peir e Senta Maria de Fregia e subretot quilhs ranvers de Sensaut e la Cossiera e lo luòc de La Vilòta qu'aimava tant.
vendredi 1 avril 2011
Facebook, Twitter
Pas mau lo Facebook, i vau de temps en temps, "de quan en quan" coma zo disen en Gasconha, sabe pas tròp enquera de que parlar mas qu'es un plan brave mejan de s'eschapar de la vita vitanta, fòrça d'egò, a tras questa pòrta d'eschamnhes entre navegadors de la Tota Terra Tela e daus còps l'emergéncia de quauquas revolucions, revolum o rambalhs de novelum de l'autre costat de la Mar Granda de Mediterranea.
Aime talament la conversa multilingue qu'es chausit d'i anar e tornar per i platussar o botar lo n'importa que que me passa per la testa, un jorn en français, un autre en occitan e català, un autre enquera en espanhòu
e portugues, e per chabar d'autres en italian e romana:
Lundi , en français dimarç o dimarts n occitan o català, miercoles en castellano o português, giovedi in italiano la lingua dove il "si" canta si vineri, sa termin în româna...
Per lo dissabte i
p'enquera trobat d'idiòme, benleu 'na mescladissa, un boiradis d'idiòmes variats e desvariats, un pauc de latin, anatz zo saubre...lo plaser de platussar, charrar, faire la causette, 'na p'ita pòrta vas la libertat.
Aime talament la conversa multilingue qu'es chausit d'i anar e tornar per i platussar o botar lo n'importa que que me passa per la testa, un jorn en français, un autre en occitan e català, un autre enquera en espanhòu
e portugues, e per chabar d'autres en italian e romana:
Lundi , en français dimarç o dimarts n occitan o català, miercoles en castellano o português, giovedi in italiano la lingua dove il "si" canta si vineri, sa termin în româna...
Per lo dissabte i
p'enquera trobat d'idiòme, benleu 'na mescladissa, un boiradis d'idiòmes variats e desvariats, un pauc de latin, anatz zo saubre...lo plaser de platussar, charrar, faire la causette, 'na p'ita pòrta vas la libertat.
jeudi 3 mars 2011
Temps de Carnaval(s)
Adiusiatz a tots e adishatz a tots deu Bearn, 'chabam d'entrar dins lo brave temps dau Carnaval, lo de Pau quò es segur, la mia vila de residencia, tan coma los autres de Peiriguers, la mia vila de naissença, lo de Nissa, qu'ai jamai 'gut l'eschaença de coneisser e, en defòra d'Occitania, lo de Venesia, lo de Malmedy en pais de Wallonia qu'ai'gut l'eschaencia de viure gojat, en Belgica.
A Pau Sent Pançard a la festa e a Peiriguers lo Petaçon que van estar e jutjats e cramats com'a l'acostumada.
Videòs per venir.
A Pau Sent Pançard a la festa e a Peiriguers lo Petaçon que van estar e jutjats e cramats com'a l'acostumada.
Videòs per venir.
jeudi 23 décembre 2010
Bon Nadau e Bona Annada 2011
Quin sira l'avenidor?
E mai particularament , mai menimosament:
Aus peirigòrds e lemosins, e tota la brava contrada compresa entre Tivier e Neisson sens oblidar las sòbras dau Nontrones e cinqu'a Eissiduelh e totas las brava gent pergosina dins los ranvers de Peiriguers ma vila de naissença,
Aus bearnés que m'an reçaubut, los amics de la vila de Pau e de Juranson , en lemosin tan com en gascon que s'escriu e se ditz tot parier: UN BON NADAU!
Als roergàs e lengadocians e catalans , del costat de la menina de Riupeiros a Vilanova -i-la Geltru (+Xàbia agermanada amb Tivier):
UN BON NADAL!
E, plan segur, ben segur, un an nau/nou benastrugat, un FELIC AN NOU!
Nu am uitat prietenii din România si , în plus, de sigur, un BUN MOS CRACIUN si Un FERICIT AN NOU si la MULTI ANI!
(Merry Christmas and an Happy New Year , un Joyeux Noël et une Heureuses Nouvelle Année pour ceux qui ne comprennent ni les subtilité de l'occitan qu'ils soit limousin , gascon ou languedocien , du catalan et du roumain;-)
mercredi 1 décembre 2010
Per aprener l'occitan dau Peirigòrd Verd,daus lijams de retener
Es possible d'aprener l'occitan en Peirigòrd Verd, 'na brava forma de la linga/lenga parlada en Lemosin-Naut, subretot entre los ranvers que van dau Nontrones a Lemòtges, lo meu parlar se tròba leugierament a l'Est, lu/lo d'a Tivier, la Coquilha cinqu'a Eissiduelh e tot aquò dins un bien brave Parc Naturau Regionau dau Peirigòrd-Lemosin.
Veiqui un blòg daus cors de linga organisats per l'escrivan e ensenhaire , ancian inspector de l'Educacion Nacionala en retirada a Javerlhac Sénher Joan-Peir Reidi (emai se Sénher se ditz tanben/maitot Monsur;-) ):
http://jpreydy.canalblog.com/
Veiqui un blòg daus cors de linga organisats per l'escrivan e ensenhaire , ancian inspector de l'Educacion Nacionala en retirada a Javerlhac Sénher Joan-Peir Reidi (emai se Sénher se ditz tanben/maitot Monsur;-) ):
http://jpreydy.canalblog.com/
dimanche 28 novembre 2010
El fil català:De l'occitan al català
"In principio erat Vilanova-i-la-Geltru", al començament era Vilanova-i-la Geltru.
En més d'això, amb el primer contacte amb la llengua occitana( un contact paral.lel amb la francesa i a Tivier gràcies a l'àvi), un "primer vagit" llemosi i despres llenguadocià (sarladès i avaironès) i gasco (Bearn), fou un contacte amb la llengua catalana, gràcies a la meua àvia, Simona, una avaironesa es a dir una roergata, amb origens catalans (occitans i catalans doncs), però, el cami es molt llarg de Vilanova-i-la-Geltru cap al petit poble roergas o avaironès de Riupeiros (el Riu Pedros) al prop de Vilafranca del Roergue.
He oit el català parlat a Vilanova -i-la -Geltru, pero el meu català es molt limitat tan com el meu castellano.
Des de l'adolescencia anava cada estiu a Tarragona, Sitges, Vilanova-i-la Geltru, despres una travessada d'Aragon i Lleida era la ciutat del Principat a on la meua àvia havia mantingut algunes relacions cordials.
Era una occasio bonica, per a jo, sempre curios d'aprendre idiomes variats, d'obrir encara un cop les orelles i despartir entre que es de castellano"es muy guapo, el niño" i que es de català "molt de gust, amic", frases i expressions encara una mica misterioses (al lliceu havia optat per l'alemany en segona llengua despres englès he "estudiat" un poco de castellano i una mica de català fora del sistem escolar a partir dels anar i venir dels viatges entre Peirigurs, Roergue i sobretot Pau, i Vilanova -i-la -Geltru, es els parlars occitans que coneixava crec, que'em han ajudat a comprendre el català col.loquial il el castellano).
Crec que he après a oir , a sentir el català sobretot dins les rambles i els passeigs de Vilanova-i- la -Geltru, dins els magatzems, botigues, o davant una paella valenciana o un excel.lenta crema catalana, llocs diversos on acompanyava l'àvia Simona i les seues amigues Maria , Monse etc..., però crec que el meu català es una mica encara molt occitanitzat.
Desprès, gràcies a Lluis Llach i les seues cançons, Salvador i el disc "Salvador canta Espriu" ("Desperta, es un nou dia, Lllum de retorn de barca, la solitud guanyada!"), i lectures, bàsiques o no, que he progressat ).
Catalunya i també el petit Principat d'Andorra amb la seua llengua official catalana, tot això fou el primer"xoc" i em ha dat una volontat, el gust d' un esforç nou de recuperacio del "patues", no, el "patues" es una llengua germana d'Elx a la Soterrana, dues llengües molt proxims dins una mateixa familla.
Vilanova -i-la -Geltru
L'Hostal Sant Jordi, regularment amb l'àvia, la platja,
i, sobretot, primer contact amb la llengua catalana.
En més d'això, amb el primer contacte amb la llengua occitana( un contact paral.lel amb la francesa i a Tivier gràcies a l'àvi), un "primer vagit" llemosi i despres llenguadocià (sarladès i avaironès) i gasco (Bearn), fou un contacte amb la llengua catalana, gràcies a la meua àvia, Simona, una avaironesa es a dir una roergata, amb origens catalans (occitans i catalans doncs), però, el cami es molt llarg de Vilanova-i-la-Geltru cap al petit poble roergas o avaironès de Riupeiros (el Riu Pedros) al prop de Vilafranca del Roergue.
He oit el català parlat a Vilanova -i-la -Geltru, pero el meu català es molt limitat tan com el meu castellano.
Des de l'adolescencia anava cada estiu a Tarragona, Sitges, Vilanova-i-la Geltru, despres una travessada d'Aragon i Lleida era la ciutat del Principat a on la meua àvia havia mantingut algunes relacions cordials.
Era una occasio bonica, per a jo, sempre curios d'aprendre idiomes variats, d'obrir encara un cop les orelles i despartir entre que es de castellano"es muy guapo, el niño" i que es de català "molt de gust, amic", frases i expressions encara una mica misterioses (al lliceu havia optat per l'alemany en segona llengua despres englès he "estudiat" un poco de castellano i una mica de català fora del sistem escolar a partir dels anar i venir dels viatges entre Peirigurs, Roergue i sobretot Pau, i Vilanova -i-la -Geltru, es els parlars occitans que coneixava crec, que'em han ajudat a comprendre el català col.loquial il el castellano).
Crec que he après a oir , a sentir el català sobretot dins les rambles i els passeigs de Vilanova-i- la -Geltru, dins els magatzems, botigues, o davant una paella valenciana o un excel.lenta crema catalana, llocs diversos on acompanyava l'àvia Simona i les seues amigues Maria , Monse etc..., però crec que el meu català es una mica encara molt occitanitzat.
Desprès, gràcies a Lluis Llach i les seues cançons, Salvador i el disc "Salvador canta Espriu" ("Desperta, es un nou dia, Lllum de retorn de barca, la solitud guanyada!"), i lectures, bàsiques o no, que he progressat ).
Catalunya i també el petit Principat d'Andorra amb la seua llengua official catalana, tot això fou el primer"xoc" i em ha dat una volontat, el gust d' un esforç nou de recuperacio del "patues", no, el "patues" es una llengua germana d'Elx a la Soterrana, dues llengües molt proxims dins una mateixa familla.
Inscription à :
Articles (Atom)
