vendredi 30 octobre 2009

Viure a Pau quante òm es dau Peirigòrd




(En Lemosin)
A la debuta la chausa era pas tan agradiva qu'aquò, una "delocalizacion" tan coma las vescudas precedentament a Brusseus ed a Paris (que chaudrá ne parlar mai luenh), puei, pauc a chap pauc ai chabat d'entrar dins 'questa "maison navèra", la maison de Bearn (que los bearnes pronocian "biàr") a la seguida de la maison de Peirigòrd, mas totjorn emb-d- aqueste fiau per la linga dins la testa, d'Òc totjorn, aprenguei donc a parlar bearnés tan coma aprenguei a parlar lemosin, mas sens "Tienòt"; m'a chaugut tornar trobar d'autres "Tienòt" emb-d- un interes subretot per lu gascon "dera Vath (o valea) d'Aspa".
Una deslocalizacion chap au Mieijorn ed a las montanhas que "tan hautas son", un pauc coma s'avia seguit un autre peiregòrd apassionat de barrutladas en montanha , lu Comte Aimar d'Arlòt de Sensaut, bien conegut coma jurista (mas, de vertat, avia 'chabat los estudis per se remudar), genealogista de las grandas familhas dau Peirigòrd e, subretot un pireneista afuejat.

(En gascon deu Bearn, sistema en lo)
E atau donc que'm soi metut a parlar dens lo biais d'aqueths parçans naveths...
Quina vila, qui'm cau reconeisher que Pau èi ua plan beròia vila, capitala deu Bearn, un pais qui mantiengèc la lenga nosta (qu'èi a diser la lenga d'Òc) segon lo parlar gascon, e mei de temps que pertot en "lenguia" occitana, e dab un caractèr oficiau dinc au sègle detz e uèit.

Mei grana que Peiriguers ma vila de neishença, mei petita que Bordeus e çò medish en Aquitania qui 'm pensi qu'èi un compromis intereishant, la vila qui passei lo bachelierat beth temps i a, qu'èi vienguda un naveth brèç.

E lu pitit fiau de la linga occitana en Peirigòrd

La nòstra linga d'Òc es estada parlada e totjorn en Peiregòrd Verd, e Peiregòrd tot sancier, dempuei un brave temps d'un còp era.
E mai se Tivier a pas 'gut lu seu Trobador plan conegut, los Arnaud de Maruelh e autre Guiraut de Bornuelh, Arnaut Daniel (de Rebairac) e Bertran de Bòrn(Autafòrt) eran de quilhs ranvers.
La linga es estada parlada emai escricha sens discontinuar dempuei lu temps dau Gai Saber trobadorenc jurcant'aus Micheu Chapduelh d'Agonac lu Vaure, Joan Ganhaire de Bordelha o enquera lu Joan Peir Reidi (un goiat dau Peirigòrd Verd), nontrones, e que coneisse bien Tivier e sos ranvers...
Aurá la linga s'afortís de l'Ennaut (lu Nòrd) au Mieijorn dau Peirigòrd d'autres mejans de comunicacion coma lu malhum (Internet), quauques sites e blògues son creats e daus sites mai generalistas començan d'aver de paginas en linga locala de  Bussiera Badiu cap a Lobejac (dau lemosin au lengadocian nòrd-guïanes) e de La fulhada cap a la Ròcha-Chales (e totjorn dau lemosin, lu de Corresa au país de la "parlanghe" la linga d'oïl de las Charentas e dau Peitiu).
Veiqui un pitit ram de lijams ente la linga se pòt legir tan en lemosin qu'en lengadocian que siajam a Tivier o Al Buga:

D'en prumier per aprener la linga/lenga:


http://aprenemloccitan.free.fr/?Aquitaine:Dordogne

L'Union Occitana Camille Chabaneu (Union Occitane Camille Chabaneau ) balha de cors de linga e de chants lemosin en Peirigòrd Verd emb la participacion de l'escrivan locau Jan Peir Reidi (un professor ed inspector de l'ensenhament en retirada aJaverlhac dins lu Nontrones, Jean-Pierre Reydy reydy@orange.fr ).

lundi 26 octobre 2009

Una brava mapa dau Peirigòrd-Dordonha en linga nòstra



Veiqui 'na brava mapa dau Peirigòrd en linga /lenga nòstra, editada per lo Conselh Generau de Dordonha, i a mai la possibilitat de clicar per los que desiran auvir la linga dau ranvers.
Lu limite entre lemosin (2/3 septentrionau dau maine) e lu lengadocian (sarladés e brageiragués, 1/3 mieijornau dau maine) es pas indicat mas passa per lus ranvers au mieijorn de Terrasson, Montinhac, Sent Cibran,Vern,Vila Amblard, la Fòrça Montpau, Velinas).
A l'Oest se tròban los parlars gascons de Gironda mai lu parlars d'Oïl dau maine peitavin, lus parlars dau cantons de Sent Eulàlia (Saint-Aulaye) son de parlars d'Òïl, parlars que pertanhan au parlar peitavin, que sonan "gabaye"* dins d'enclavas de Gironda, Peirigòrd es , òc de segur 'na terra de linga o lenga d'Òc mas tanben 'na terra de pluralisme linguistic emb lemosin, lengadocian, parlanghe de Sent Aulàlia/Saint Aulaye, e français).

E podretz, en mai d'aquò consultar l'originau (veire , legir ed auvir) subre lo site dau Conselh Generau de Dordonha :

http://communes-oc.cg24.fr/

Per se far 'n'eideia daus parlars de Sent Eulàlia e de las sòbras de peitavin veiqui un brave p'itit lijam, fòrça agradiu de legir, realizat per un jòune linguista de 14 ans :

http://monpatoislegabaye.blogspot.com/

dimanche 25 octobre 2009

Chau parlar "patues" e mai d'una linga qu'es bon per la santat.

Un fiau per parlar de plurilinguisme, pluridialectalitat, plasticitat daus cervèu, tot çò qu'aime dins lu fach de me mainar de çò que l'aprenentatge (o aprendissatge) de mai d'una linga o parladura nos balha.
Quo es vertat que, i a quauqu'un temps seguiá 'na formacion en linguistica ed aurá en psicologia, vertat que la psicolinguistica, per parlar saberut, disciplinas ente sei, chau zo dire , nonmas qu'un amador, m'interessa dempuei 'questa impregnacion per las lingas tre lu mainaditge (lu lemosin a Tivier, subretot a Tivier ed Eissiduelh, lu frances òc de segur e lu wallon dins lu ranvers de Brusseus,lu gascon dins los "parçans" de Pau emb una brava preférencia per los parlars de la montanha, la limba româna apresa a l'INALCO ed a Bucarest e Iasi...).
Vau lu còp de ne parlar e platussar qui dessur a plaser.
Sens lu "patues" crese que jamai auria 'gut estat tant agafat per lu "virus" de las lingas.

Los autres parlars occitans:
En Peirigòrd i , òc-de-segur los parlars daus arrondiments de Sarlat (lo del bon Doctor Boissel e dels Contes del Caça Graula) e de Brageirac, mas per ió son d'en prumiers parlars lengadocians dau Peirigòrd que coneisse e parle pas tròp mau, una brava pòrta dau Mieijorn.

En defòra de Peirigòrd

Las autras lingas romanicas de pròche en lonh, lo catalan , las lengas de la peninsula iberica (ente i a pas nomasque l'espanhòu) e las de la peninsula italica(ente i a pas nomas que l'italian) e la lenga parlada en România...

Ten recentament vene de descobrir un site consacrat a l'aprenentatge interactiu e a gratis de las lingas, e lu seu nom es fòrça originau: "Busuu", busuu, dau nom d'una linga d'Africa mai qu'amenaçada de despareisser, un pauc çò que n'autres dins l'espaci occitan sem  en situacion de viure:

                                      http://www.busuu.com/

Le petit fil de langue française en Périgord.

On parle et écrit, et bien évidemment, en langue française, aussi, en Périgord, et pas trop mal, car, bien entendu, le sectarisme culturel ne devrait avoir cours dans la culture, ni du Périgord ni d'ailleurs dans la vraie culture d'Oc en général, il faut chercher hélas plus haut, chez quelques unes de nos élites d'un "En Haut" géographique qui n'a rien de Pyrénéen ni d'Alpages aimables.


Soyons donc magnanimes, nous qui sommes pourtant si affaiblis dans notre pratique d'Oc, avec cette belle langue française qui fut aussi , et d'une certaine manière, l'aiguillon ou le garrot subtil de notre bourreau autant qu'une deuxième arme...
 L'âme périgourdine sut après le temps glorieux des troubadours, en jouant un peu sur les sens des mots puisque l'âme du périgourdin c'est aussi , comme pour tout homme de Langue d'Oc, son arme(arma âme et arme y sont , parfois , synonymes dans certains de nos dialectes), fort bien s'y illustrer.

Ainsi le français méridonial prend-t-il, en Périgord, lui aussi son envol, de Montaigne et La Boétie, remarquable auteur du "Contr'Un", à Eugène le Roy (Jacquou le Croquant), Léonce Bourliaguet (de Thiviers) qui enchanta la Bibliothèque Verte, en passant par bien d'autres noms comme, Fénelon ou le moraliste Joseph Joubert (1754-1824) belle plume européenne née au siècle des lumières et natif de Montignac, sans oublier dans les cîmes de la philosophie la contribution du bergeracois Maine de Biran (1766-1824), et même un Talleyrand-Périgord," diable boîteux" haï d'un Bonaparte mais dont la langue des Mémoires n'était pas boîteuse ou encore un Léon Bloy écrivain et polémiste catholique né à Sanilhac sur l'Isle), mais nous en reparlerons là aussi plus tard.
Et je citerais même , pour l'anecdote , un certain Jean Paul Sartre, philosophe existentialiste français, au patronyme si fortement occitan qui passait autrefois ses vacances d'enfance dans ce Thiviers qui est celui de mon enfance. Thiviers qu'il cite  d'ailleurs dans son livre "Les mots", un Thiviers qui fut pour lui source de toutes paroles bien qu'il sy ennuya aussi.

On aime écrire, donc,  en Périgord, comme d'ailleurs dans toute l'Aquitaine et le Limousin, Limousin à qui va ma grande tendresse, Limousin voisin, qu'un Molière, bien à tort, moqua dans son "Monsieur de Pourceaugnac" ou même un Voltaire en quelques lignes bien peu amènes dans son "Voyage au Limousin", Limousin auquel je dois mon autre Langue, "plana, linda e brava lenga lemosina" , langue qui fit même dire dans la parole catalane du poète Jacint Verdaguer":"El llemosi fou el meu primer vagit", le limousin fut mon premier cri.
A Thiviers je suis sur un noeud et une porte, porte du Périgord ouvrant sur l'Aquitaine et l'Atlantique, à moins que ce ne soit à l'inverse la porte du Limousin, pélerin du Nord qui se rend à Compostelle où marcheur magnétique qui regarde vers Limoges , remontant vers Saint-Martial et se Ostensions.

J'écris en limousin un peu comme l'Arnaut Daniel qui "nada contra suberna" celui qui dans ses vers loués par un Dante dit " ieu soi Arnaut que va cantant e nadi contra suberna" c'est dérisoire , mais j'y trouve mon douloureux enchantement.
Ecrire en Oc , peu o prou, c'est aussi, un peu , nager à contre-courant, notre Occitanie linguistiquement sinistrée s'agrippe alors , telle un radeau de la Méduse à quelques nouveau vents, pauvre petite vielle qui tourne et tourne à n'en plus cesser pour faire entendre sa petite musique.

Mais je suis sûr qu'un jour nos terres d'Oc prendront une(pacifique) revanche culturelle et spirituelle, "fortiter ac suaviter", "fòrt e suau", avec force mais en douceur (devise de Thiviers, en toute langues que Dieu ou la Providence, selon que nous croyions ou non, lui prêtera.
L'Oc y reprendra, peut-être un jour la place qui lui revient: la première, celle du coeur et de l'âme par le fouet de la langue qui brise tous les enclos.

Peut-être me rattraperais-je un peu dans ce fil en parlant de notre français du Périgord, de ses quelques traits de langue d'Oc et de ses auteurs , comme ceux que je citais plus haut.

Mon "exil" d'Oc en terre béarnaise:

La tête en Périgord Vert------------------------------------berceau maternel

Le nez dans l'Atlantique------------------------------------au-delà de l'Isle vient l'Océan

Les yeux en Amérique---------------------qui appela un de mes ancêtres jusqu'en Athabasca

Hautefort au Pays de Born--------------------Bertran bien sûr, le guerrier troubadour

Haut-et-Fort en Pays de Born-----------ne pas confondre c'est en Gascogne

Mi Cyrano mi d'Artagnan--------Montaigne , périgourdin aimait en jouer gascon, latiniste et limousinant

Plante ses pieds en Béarn--------------où je vis maintenant

Mets ses orteils en Pays Basque------un lieu que j'aime aussi

Un brin d'Outremer, une pincée d'Orient aussi

Comme Touneins, comme Castin attirés par un Autre lointain.

Auprès du bon roi Henry, au pays d'un Bernadotte, dernier des Lavilotte.

C'est mon aquitanisme.

Théodore Lavilotte, gouyat de Thiviers.

Lo fiau de la montanha Eth hiu dera montanha Fil de la muntanya Hielo de la muntaña





Aviatz compres que sei un pauc coma lu brave Aimar, un apassionat de montanha, subretot dins quilhs ranvers: Pirenèus, Montanha lemosina e d'Auvernha, Aupes òc de segur tan coma de çò que ne fa la brava diversitat (lingas , costumas e mai d'una chausa).

Per trobar 'na montanha en Peirigòrd chau'nar en Peiregòrd Verd, e, per 'na montanha, vertat de zo dire, chau se levar d'abora; Peirigòrd es un pais de termes, i a ren au dessur d'un brave 500 m., quatre cent nonanta e un metres en quauqu'un luec de la Seuva (Forest) de Vielhacort, dins los ranvers de Jumilhac, mas, daus còps, entre davalada (autona, darriera) e prima (printemps), emb un pauc de brum davalat daus Monts dau Lemosin, qui zo sap, lu monde pòden se creire dins las nevias d'En Naut?

Los problemas de santat dau Grand (lu "Tienòt") e los meus m'an permetut de descubrir las montanhas emb un plaser que jamai pus, d'en prumier en Auvernha(puei Domat a cinc ans), vesina dau Lemosin, puei dins los Pireneus (a Cautarets e a Luishon), dins Aupes (St Geoire e lu Valais) e fin' finala dins lu Bearn ente demòre aurá.

Sent Saud, Sent Saut o Sensaut (Sensaut e la Cossiera), emb lu Sensaut (veire la fotos en naut, terras dau grand Aimar fan un lijam ed un fiau, argument per platussar mai.

Espere e desire que serai pron abiaissut per ne parlar d'una faiçon que puesches interessar lu monde, e en linga nòstra dins 'queste fiau.

Sensaut en mena de juec interdialectau


Sensaut e Sensaut son aurá venguts per ió una mena de juegar emb la linga de mon mainaditge e la de ma residéncia, la linga/lenga lemosina d'un golhat d'a Tivier e la lenga d'un ciutadan deu Bearn, d'un nascut de Peireguers e d'un naveth vadut (noveu nascut) de Pau d'un golhat que juega au gojat d'un tuc a l'autre d'Aquitania en mena de pujada-montada vas las plasticitat lengaruda daus apassionats.

Escotatz mai leu questa istòria (emb la dechas òc de segur per un lemosin que s'ensaja au gascon pirenec):

Lemosin

Lu pais de Sent Saut que s'escriu maitot Sensaut se tròba dins los ranvers los mai nauts dau Peirigòrd Verd, rasis dau Lemosin, dins lu Parc Naturau Nacionau dau Lemosin-Peirigòrd.
Quo es vertat, òc de segur, lu Peirigòrd es lu meu pais d'un golhat d'a Tivier nascut a Peiriguers, mas d'un golhat que venguet un "gojat" de Pau, dau Bearn e de la brava chadena daus Pireneus.
E, 'questa remirabla vusda subre la chadena, vertat de zo dire, es la vusda la mai miraudiosa, que jamai fuguet balhada de veire ad un mainatge d'Aquitania.

Emai se sei vengut queu golhat sus terra, los pes dins l'aiga linda de la ribiera d'Eila, la que abeura ma vila de naissença, Peiriguers, la vita m'a botat a quinze ans la testa dins l'aiga tremendosa dau Gave de Pau.

Mas chau zo dire, sei pas 'qui per parlar nonmas de ió mas d'un autre golhat dau Peiregòrd mai conegut dau monde, un daus que s'enamoriguet dau Bearn e de la chadena daus Pireneus.

Golhat , gojat, golhat, gojat, vòle parlar d'un "pais", d'un perigòrd renomat que venguet un amic d'"aquelas montanhas que tan nautas son".

Un jorn que nos trobavem a Cautarets, emb lu meu pairin, lu "Tienòt", quante se prenia la cura de la chaudas aigas, eu me parlet d'un autre daus seus "pais" dau Peireigèord emai dau Peirigòrd Verd que coneissia plan quilhs ranvers de montanha, un Comte, eissit d'un vielh linhatge dau Peirigòrd.

La segonda naissença d'aqueste peirigòrd renomat (nascut enterra d'Oïl chau zo dire) se faguet en atge de quinze dins lu pais de Luishon.
Se lu Peirigòrd era lu breç de la soa naissença, en un luec que li balhet nom e raices, los Pireneus e lors ranvers li balheren alas d'agla e chambas d'una bestia que sonan "sàrri" en gascon de la montanha.
Entau comencet, dempuei de las valeias de Luishon e d'Aran un brave ramelet d'exploracions dins las montanha Pireneus emb de companhons de barrutladas:
Enric Wallon, benleu aparenta au neuropsiquiatre e psicològ dau desvolopament plan conegut,Edoard Wallon, lu grand Franz Schrader,lu seu condiscipoll de la Facultat de Drech de Bordeus,Enric Brulle, lu capitan Prudent,e tota una tiera d'apassionats de belas cimas.
Magenatz-los, luecs subrebeus qu'exploravan: Sierras de Aragón e Serres de Catalunya,Ochagavia de Navarra, tota 'na vita passada a sautejar com'un sàrri (aurá, lemosins, sabetz çò qu'es un "sàrri"), de tuquet en tuquet, de pic en pic,de som en som, e de bom en bom(laquets de montanha en gascon montanhenc), sendareus que serpentejan au dessur de las nivols, entre gorgs e valats,traucs e cròs, giaus e nevias e mai de dos cents jornadas a barrutlar entre França, Espanha ed Andorra emb lu guida Frances Bernat-Salas , ajuòus d'un professor plan conegut de l'Universitat de Pau coma guida de las cimas e nauts sendareus de la nòstra linga d'Òc).
E contunhet sens jamai estar gàste d'un costat a l'autre de la chadena e jurcanta la soa p'ita sòr de Cantabrica emb la Tabla Lechingales, la Peña Vieja, la Torre Cerrada...vesitet cimas e crestas e ranvers mai sornes tan coma las caunhas o baumas granda de la Peira Sent Martin d'Aspa.
Agalhet maitot daus refugis per los apassionats o aficionats de montanha, Tuca Arroi (arroi=rotge), Packe, Baysselance...,passet entau com'un quiropractor menimosament los dets, subre la mapa de la granda eschina de gigant endurmit de la bravas cimas.

A setantae set ans, contunhava que jamai pus de barrutlar, entau com'un golhat de la chambas de sàrri, jamai gàste d'anar e de venir per los chamins d'En Naut.

Volia parlar dau Comte Aimar Arlòt de Sent Saud, lu meu "pais" de Sent Saud e la Cossièra, brave pitit vilatge dau Peiregòrd Verd,que s'enmoriguet daus Monts de Pirèna, òme de barrutladas e dòbras grandas que nos trobat a n'autres peirigòrds, d'un pais de termes aigados o borruts un autre tuquet mai naut enquera a la bela cima d'una terra d'Òc ad una autra terra d'Òc: lu grand Tuc o Pic que li deu seu nom, peirosa embaissada dau Peiregòrd en Bigòrra, nauta embaissada ad un brave 3003 m de naut, lu Sent Saud.
Peirigòrd s'avia trobat un brave pic au Pireneus quo es vertat, 'na delocalizacion que non fai pas de mau, òc de segur! Aquò es vertat e plan mercés Comte Aimar de z'avetz fach.







Gascon (pirenenc)

Eth pais de Sent Saud, escrivut tanben Sensaut, qui èi eth pais deths parçans mei haut de Peirigòrd Verd ath arràs de Lemosin, dens eth Parc Nacionau Naturau de Lemosin Peirigòrd.
Vertat èi que Peirigòrd èi eth men pais de gojat de Tivier vadut a Peiriguers, mes d'un "golhat" qui 's advienguèc un gojat de Pau, deth Bearn e dera cadena grana deths Pirenèus.
Aquesta arremirable vista us era cadena grana qu'èi, vertat d'ac diser, era mei mirabilhosa vista qui's podeva estar balhada de véder tad un mainat d'Aquitania.

Totun, s'es viengut, aqueste gojat,sus terra, eths pes dens er'aiga linda der'arribèra d'Eila, er'arribèra qui abeura Peiriguers era mia vila de neishença, eth medish gojat qui's ne se'n anat botar a quinze ans eth cap dens er'aiga tremenosa deth Gave de Pau.

Mes, que cau ac diser, non soi nat aciu tà parlar de jo mes d'un aute gojat de Peirigòrd, mei coneishut(o conegut), qui's enamorisquèc de Bearn e dera cadena beròia deths Pirenèus.
Que voi parlar d'un "pais" peirigòrd arrenomat, qui's advienguèc un gran amic d'"aqueras montanhas qui tan hautas son".

Un dia que'ns trobavem tà Cautarets, damb eth men pairan eth "Tienòt" e quan e's preneva cura taras aigas caudas, que'm parlèc d'un aute deths sons "pais" deth Peirigòrd e mei, deth Peirigòrd Verd,un Comte vadut d'un vielh linhatge de Peirigòrd.

Era segona neishença d'aqueste peirigòrd arrenomat que's hasèc en atge de quinze ans dens eth pais de Luishon.
Si Peirigòrd era eth sen brèç de familha en un lòc qui li balhèc nom ed arradics, eth Pirenèus qui li balheren alas d'agla e camas de sàrri.

Atau qui's acomencèc dempuish deras vaths de Luishon e d'Aran un beth arram d'exploracions deras nostas montanhas Pirenèus damb companhs d'escorregudas arrenomats:
Enric Wallon, benlhèu aparentat tath plan coneishut neuropsiquiatre e psicològ deth desvolopament Edoard Wallon, eth gran Franz Schrader, eth sen condiscipol dera Facultat de Dret de l'Universitat de Bordèus,Enric Brulle, eh capitan Prudent,e tota ua tiera d'ahuegats de beròias cimas.
Imagenatz eths lòcs suberbeths qu'exploravan:
Sierras de Aragón e Serres de Catalunya,Ochagavia de Navarra, tota ua vita passada a sautejar com un sàrri de tuc en tuc , de pic en pic, de som en som , de cima en cima, de tuca en tuca e de bom en bom, lacas, lacòts, sendareths (o senders) qui serpentejavan enter gorgs honsuts, horats, glaç e nhèus,e mei de dus cents diadas d'escorregudas enter França, Espanha ed Andorra,particularament damb eth gran guida Francés Bernat-Salas, benlhèu un ajòus deths Bernat Salas d'Ovalia e deths Bernat-Salas qui'ns guida ar'Universitat de Pau a truvès deras picas hautas dera nosta lenga d'Òc.
E ça contunhèc shens estar jamès estadit d'anar e viéner d'ua banda ar'auta banda dera nosta cadena pirenenca emei dinc ad aquesta petita sòr Cantabrica damb era Tabla Lechingalés, era Peña Vieja, era Torre de Cerrada...
E vistalhèc cimas e crèstas e lòcs mei sornes com eras espelungas dera Peira Sent Martin d'Aspa.
Adobèc damb amics hèra refugis taths autes ahuegats e aficionats de montanha, Tuca Arroi, Packe, Baysselance, passèc menimosament com un quiropractor eths dits sus era gran esquia de gigant adromit deras cimas hautas.

A setanta e set ans que contunhava d'ac hàser atau com un gojat deras camas de sàrri, jamés estadit d'anar e viéner peths camisn hauts.

Que voi parlar deth Comte Aimar Arlòt de Sent Saud eth men "pais" de Sent Saut o Sensaut e la Cossièra en Perigòrd Verd, un peirigèord qui's enamorisquèc deths Monts de Pirèna, òmi d'escorregudas e d'òbras granas, qui'ns a trobat tà nosauts, peirigòrds,un aute tuquet, mei haut enqüera, ara bera cima d'ua Terra d'Òc ad ua auta Terra d'Òc : eth tuc gran qui li blahèc eth son nom, peirosa embaishada peirigòrda ad un beròi 3003 m de haut, eth Sent Saud.
Peirigòrd e 's aveva trobat un beròi tuc taths Pirenèus, ua delocalizacion qui non hè (o ha) de mau, segur d'ac diser, e qu'arregraciam eth comte Aimar d'ac aver hèit,
Vertat!

Aurá i a mai d'un Sensaut dins ma vita, lu dau Peirigòrd Verd e l'autre dau Luishonés, sens obludar lu brave Comte, un peirigòrd-pirenenc..

Sensaut e lu Sensaut: un peirigòrd dins los Pireneus


Que m'agrada que jamai pus de saubre que lu pitit vilatge de Sensaut a balhat un nom ad un brave som daus Pireneus;
Aurá que demòre aluenhat dau Peirigòrd, mercés ad un de sos mainatges coneguts lu Comte Aimar Arlòt de Sent Saud(Aymar Arlot de Saint Saud--1853-1951))eissit d'una brava e nòbla familha dau Peirigòrd, jurista, mapografista, topografista mas, subretot,un barrutlaire ed un explorator renomat de montanhas, particularament Pireneus e Cantabricas.
Un "pais" peirigòrd que s'illustra dins los Pireneus quo es un pauc se lu Peirigòrd, pais, m'avia seguit.
Ne parlarai enquera mai dins un autre fiau.

Sensaut e la Cossièra




Situada dins lu canton administratiu de la comuna de Sent Pardol la Ribiera, Sent Saud (o Sensaut) e la Cossièra es lu vilatjon dau Peirigòrd Verd que lu meu pairin "Tienòt" La Vilòta (Etienne Lavilotte) aimava, lu que, benleu, nos avia dona un nom (mens de 20 La Vilòta/Lavilotte dins lu monde sancier aurá).

E, z'aviatz avisat coma Sensaut es lu brave cuer que vos fai tifa-tafa dins lu brava canton de Sent Pardol la Ribiera (mapa).

A man mancie* ed au Coijant lu maine de Nontronh, a man drecha lu d'a Tivier, lu Lemosin tot a rasís cap a l'En Naut e lu Mieijorn cap a Peiriguers e l'Eila la granda serp d'aigas que se'n va frotjar lu nas en Gasconha  girondina.

Benleu lu maine qu'aime lu mai en Peirigòrd Verd, lu breç daus Vilòta, la mia familha.

Aura quante prima s'aprueima (la prima: lu printemps) auve la votz que me ven de Sensaut e daus seus ranvers quante butan las primas flors.

Tivier






Mas quo es Tivier que me balhet un brave breç ed un prumier emmòtle tot-plen en Peirigòrd Verd, quo es a Tivier e sos ranvers que los meus auvidors de mainatge fugueren breçats a l'encòp per las doas lingas, la francesa e la lemosina, lo lemosin, la linga d'Òc e d'Aur de 'quilhs ranvers.

Tivier (F-24800) es 'na p'ita vila dau Nòrd-Est dau departament de la Dordonha, situada rasi Lemosin, lu breç de la mia familha mairala, los La Vilòta.

Tivier 'na brave p'ita vila , repaus de los que volan bajar a quauquarren ( lu Jean -Paul Sartre passava la soas vacanças de mainatge dins los ranvers) per i trobar l'Esser o i cujar a ren dau tot e i trobar lu Non-Ren ("l'Etre et le Néant" fuguet benleu concebut dins quilhs ranvers).

Per descubrir Tivier veiqui quauques lijams:

La Wiki ò de segur mas la pagina en occitan es enquera bien magrinela:

http://oc.wikipedia.org/wiki/Tivier

E los sites seguents:

www.thiviers.fr

www.thiviers.com

Los ranvers (Pais Tiberenc): www.pays-thiberien.fr
e d'autras sòbras subre lu Google...


Un autre biais de descubrir Tivier es lu libre d'un tiberenc(o tiberian) ben conegut l'autor Léonce Bourliaguet que l'essenciau dau seu roman "Marie mon homme " se debana a Tivier e sos ranvers.

Peireguers





Peireguers o Periguers es la vila que sei nascut, capitala dau Peirigòrd, dau punt de vusda administratiu la prefectura dau departament frances de Dordonha.

http://oc.wikipedia.org/wiki/Periguers


Filh de loira 'quò fai jà un brave temps d'un còp era que sei pas tornat, a Peireguers sei nascut dins una charriera que se sonava, a l'epòca , charriera d'a Paris, me pense qu'es ren mas la charriera dau 'pitau (l'espitau).

Peiriguers quo es un pauc l'endrech ente chadun en Peirigòrd pòt naisser sens per tan estar vertadierament de Peiriguers, se siatz dau Peirigòrd Verd o de la Dobla, la prefectura e la vila granda de l'espitau per l'En Naut de Dordonha-Peirigòrd, l'En Naut de linga e de cultura lemosina demòra Peiriguers mai que per lu brave monde d'a Sarlat o de Brageirac o enquera de Terrasson que son jà a meitat de Brivas (estajants de Briva , en Corresa vesina).

Quante sei nascut aviam 'na brava maison dins lu barri (fr quartier) de Vesona qu'aviam venduda per servar la d'a Tivier, 'quò me migra bien:-(
Auria plan voùgut naisser dins 'na charriera rasí la Tor de Vesona mai leu que dins un' pitau fred coma 'na banquisa.

Chabatz d'entrar subre lu meu pitit blòg en lemosin

Chabatz d'entrar en benvenguda subre queu pitit blòg en lemosin d'un goiat d'a Tivier, Tivier, p'ita vila dau Peiregòrd Verd entre Còla ed Eila, en Aquitania, mas rasís los termes dau Lemosin.

Ai creat queste bloguet nonmas per lu plaser de platussar ren mas qu'en brava e plana linga lemosina e, subretot, per tornar trobar los mots esvanesits dempuei la dispareguda dau Grand, lu "Tienòt" (1905-1990) que me parlava, platussava e me nhòrlava e me viòrlava, de còps, dins la linga daus nòstres ranvers.

Aurá demòre, totjorn en Aquitania , mas dins un autre país de linga d'Òc, lu Bearn; m'a chaugut aprener ad adaptar lu lemosin au gascon, i ai metut fòrça que de temps, lu temps que cholia, mas la linga apresa dins lus ranvers , los "parçans" coma zo disen en gascon dau Bearn, de Pau, de la Vath d'Aspa e de Vareton, d'Aussau e d'Ozòm non manca pas gaire d'interés maitot (que'vs poderetz em léger aulhors en gascon sus un autre fiau e sus d'autres blògs e sits).

Mas 'quí, siatz subre lu blòg d'una mena de nostalgia, lu d'un goiat que viguet a Tivier e lus ranvers, lu breç daus reires grands mairaus que son los Sensaut e la Cossièra , Sent Pardol la Ribiera, Jumilhac lu Grand , Nontron, ..., la nostalgia de la linga , lu "patues" le patois, coma disian e "lu- goiat -de- filh- de- loira- de- filh- de -garça- de- goiat- que- podiá- pas- estar", pas estar suau ad escotar ed auvir quilhs platussadis d'anar- zo- saber sens que se mainavan qu'avia carculat e compres çò que disien quilhs vielhs d'un còp era.

Un blòg per tornar trobar , pauc a chap pauc 'na p'ita istòria daus bocins d'una vita de mainatge.

A tots qu'an compres o non , legit o non vos dise , benvenguts!
Siatz dins queu pitit monde en cò vòstre, a Tivier, Sensaut, Sent Pardol , Jumilhac e ranvers dau Peirigòrd Verd ed autres endrechs que la nòstra linga d'Òc atreva enquera.